Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
Author: Josep M. Lozano Created: 16/10/2008 10:21
En aquest bloc trobareu opinions, comentaris, informació ....

Aquest blog tanca per vacances. Atès que enguany celebrem el centenari de Joan Vinyoli, us desitjo un bon estiu amb un dels seus poemes.

La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre's com en un dellà
que és sols l'aquí, darrera
cortines transparents.
                                  I què veus?
No res, un fum.
                        En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora de silenci.

Quan parlem de formar per al lideratge hem de procurar no pujar als núvols i omplir-nos la boca de grans paraules. El punt de partida ha de ser la realitat. I la realitat dels nostres joves, que són un dels actors clau de la universitat, és la que és: complexa, difícil i sovint dura. Per posar un exemple: la paraula mileurista va ser encunyada el 2005 en una carta al director en la qual hom es queixava que tot just arribava a guanyar 1000 € al mes. Avui el mileurisme és una aspiració. Per això, tant l’educació com les reflexions sobre el lideratge no es poden desvincular de la realitat social en la qual s’insereixen.

Fa uns anys, l’Observatori dels Valors de la Fundació Carulla i Esade va publicar un informe sobre els valors dels catalans que tenia un títol significatiu: Valors tous en temps durs. Sense entrar ara en continguts, el títol reflectia una qüestió inquietant: tal vegada estàvem vivint les dificultats d’una época dura des d’uns valors i actituds que no s’hi ajustaven, potser perquè provenien d’uns temps en que molta gent s’havia imaginat que tot era xauxa. Pot ser el lideratge un valor tou, una altra manera d’esperar la vareta mágica –o el mag- que ho resolgui tot? Poder ser-ho, ho pot ser. Per això abans de parlar de la formació de líders, com diu el títol de la jornada, ens hem de preguntar des de quina aproximació al lideratge parlem.

 

I aquí convé fer la primer precisió: crec que és millor parlar de lideratge que no pas de líders, especialmente si parlem d’educació. Perquè el líder forma part de qualsevol procés de lideratge -no caldria, sinó!- però el líder no esgota totes les dimensions que configuren el lideratge. Per això la universitat ha d’educar per al lideratge, que és molt més que la simple pretensió de pretendre formar líders.

 

Juntament amb Àngel Castiñeira, en el llibre El poliedre del lideratge hem subratllat que, en parlar de lideratge, hem considerar quatre components i dimensions, on el més rellevant...

Read More »

Ja us podeu inscriure al Taller d'Humanitat(s) d'Esade 2014-15. Amb XavierAntich i LauraBorras.

Ho podeu fer aquí: http://itemsweb.esade.edu/webbs/imagenes/mail_EXED/taller-humanitats-tots.html

El tallers tenen com a divisa: conviure amb els clàssics per viure el present. Avui tenim assumit que quan parlem de directius i lideratge no hem d’oblidar mai que en darrer terme parlem de persones. La qualitat humana és rellevant per poder orientar-nos vers una bona direcció i un bon lideratge. Una de les maneres de treballar-la pot ser la indagació i la reflexió personals que es poden dur a terme a través de grans obres que ens posen en contacte amb emocions, passions, valors i ideals que conformen la condició humana. Aquestes grans obres ens poden ajudar a aproximar-nos millor a la complexa realitat de les nostres organitzacions (amb la presència del poder, l’ambició, l’honestedat, la integritat, els diners, l’excel·lència, el compromís i tants d’altres components de la condició humana…). Mitjançant un Taller d’humanitat(s) volem facilitar aquesta indagació i reflexió personals, i ajudar a compartir-les.

 

Objectius

 

·         crear un espai de llibertat intel·lectual i vital

·         per a directius i professionals

·         on sigui possible reflexionar, dialogar i compartir

·         en un clima de receptivitat, indagació i aprenentatge

·         a partir d’un treball personal de lectura directa de textos o quadres rellevants i significatius

·         amb el suport de persones disposades i...

Read More »

 

Venim d’un temps convuls que ha regirat l’economia, la societat, la política, les institucions, el medi ambient i el món. Ara es tracta de saber què és el que ens pertoca fer, quines són les noves prioritats. Els temps de crisi són temps d’aprenentatge i de propòsits i, si volem, són temps transformacionals.

Creiem que el denominador comú de molts dels problemes que estem afrontant és una vinculació amb el món dels valors. Constatem un afebliment de la connexió entre les persones, les organitzacions i la societat en general amb els fonaments valoratius. Potser el nivell d’imbricació pràctica dels valors no difereix massa del d’altres moments, però ara fins i tot hem afeblit els discursos públics sobre els valors. O potser també ha disminuït la nostra destresa per a integrar-los de manera exigent i no relaxada a les nostres pràctiques quotidianes. Dit d’una altra manera, la nostra vida, la nostra activitat, els nostres criteris d’actuació sovint han quedat massa lluny d’allò que en podríem dir uns valors bàsics compartits.

Aquesta apel·lació a uns grans valors compartits sovint rep tres menes de crítiques: una, que són massa abstractes, massa allunyats de la realitat quotidiana; una altra, que són massa ambiciosos, massa idealistes; i finalment que són carrinclons, que fan olor d’antic. És com si els valors deambulessin entre la filosofia i la sagristia, però mai pel bell mig de les nostres vides de cada dia. No compartim aquesta visió. Els valors sòlids continuen essent el fonament de tota perspectiva de vida de qualitat i un generador de sentit inesgotable de propòsit, d’orientació, de vertebració i de cohesió de molta gent en una proposta atractiva de voler millorar la realitat.

Anuari dels valors, presentat per la Fundació Lluís Carulla i ESADESón...

Read More »

L'entrevista que sobre aquest tema ens va fer a l`Àngel Castiñeira i a mi Mònica Terribas amb Aleix Cuberes al Matí de Catalunya Ràdio.

 www.catradio.cat/audio/827758/Lideratges-amb-lupa-com-son-i-com-haurien-de-ser-els-lideratges 



...

Read More »

Acostumo a insistir que la RSE no es redueix a idees i estratègies. Ni a metodologies i models de gestió. Què és la RSE requereix que la plantegem tenint en compte la mida, el sector i el context de l'empresa. Fins aquí cap novetat. Però, després de tornar d'una trobada internacional, segueixo pensant que persistim en l'error de creure que l'RSE és una idea -suposem- brillant que només espera ser aplicada de manera adequada. I que, per tant, els contextos nacionals i socials no són més que la pista d'aterratge d'una cosa que ja està predefinida. No és la primera vegada que insisteixo que un dels errors més monumentals en el desenvolupament de la RSE és creure que aquesta es confina a Europa i Estats Units, que é son hi ha les idees, i la resta del món, apa, a aplicar-les. Per això voldria insistir en un aspecte específic, que sovint s'oblida. Escoltar les diferents veus de la RSE és una oportunitat d'aprenentatge, especialment per a les empreses globals i les escoles de negocis. Perquè no es tracta només d'aclarir què pensa i com es pensa, sinó també des d'on es pensa. Entre altres coses perquè hi ha gent que confon ser universal amb tenir un discurs tan generalista amb el qual és impossible no estar-hi d'acord... per bé que de vegades, alhora, també és impossible saber de què està parlant.

 



Si no es considera el que vaig a dir una provocació, crec que en aquesta qüestió es dóna una certa analogia amb l'aparició, en el seu momento, de la teologia política (a Europa) i la teologia de l'alliberament (a Amèrica Llatina). Ambdues donaven resposta al repte d'elaborar un discurs teològic que fos rellevant socialment i que parlés de Déu des del sofriment de les víctimes. Però aquesta resposta tenia modulacions diferents des d'Europa i des d'Amèrica Llatina. El repte era (és?) apassionant, perquè un repte compartit és un diàleg de mirades sobre la realitat i des de la realitat, no una confrontació de doctrines. Doncs l'analogia teològica crec que pot valer per a la RSE. Per exemple: que el repte de l'RSE pugui tenir trets fonamentals comuns no vol dir que el discurs i els plantejaments originats a Europa hagin de ser traspassats a Amèrica Llatina, com si allà no hi hagués veus, iniciatives i experiències diferenciades, que sostenen per elles mateixes.

...

Read More »

[Aquest és el meu comentari, publicat a l’Ara el 14 de juny, del llibre de Rafael Argullol Pasión del dios que quiso ser hombre]

Amb aquest llibre, Rafael Argullol ha fet un gest insòlit en la nostra cultura: expressar en primera persona la seva aproximació a la figura de Jesús, al marge d’apologetes, teòlegs i menjacapellans. Un gest exemplar de normalitat cultural en una cultura com la nostra, en què les elits culturals de vegades parlen de Jesús, el cristianisme i la religió amb una lleugeresa que no es permetrien en altres qüestions. Argullol ens apropa a una pregunta inquietant: quina historia de Jesús explicariem si només disposéssim de l’història de la pintura, i no en sabéssim res més? I ell s’hi apropa, però no gosa arriscar-s’hi del tot, perquè no renuncia al text evangèlic, potser perquè la nostra cultura ja mai no hi podrá renunciar; en qualsevol cas queda com un repte pendent, si és un repte que està al nostre abast. Més enllà d’algunes llambregades lluminoses sobre diverses persones i fets evangèlics, Argullol no defuig el que probablement és la pregunta més honesta sobre Jesús: “¿Qué quería? Ésta es la pregunta que sigue vigente pese a las toneladas de religión que han caído sobre ella”.

LIBRO - Pasión del dios que quiso ser hombre  Rafael Argullol (Acantilado, 14 mayo 2014)  Ensayo, Religión, Cristianismo, Jesús de Nazaret | Edición papelSant Pau, a qui hom ha considerat el veritable fundador del cristianisme, digué en una de...

Read More »

El títol d'aquest article no és meu, sinó del professor Donaldson, de Wharton School. L’assumeixo perquè expressa gràficament una sensibilitat que comparteixo. Cap a ella convergeixen, des de les seves perspectives, Fukuyama quan es refereix a la generació de confiança en l'economia o Putnam quan parla de la importància del capital social per al bon funcionament de la democràcia. La qüestió de fons que es planteja és que la viabilitat econòmica i política d'una societat no és possible sense l'assumpció pràctica per part d'una majoria dels seus ciutadans d'uns valors fonamentals. I, per tant, que no podem entendre el desenvolupament d'una societat només en termes econòmics -tot i que sovint únicament apliquem aquest criteri de mesura- perquè la mateixa viabilitat econòmica només és possible si està associada al cultiu, per part dels actors socials, d'aquests valors.

Quan parlo de cultiu de valors no ho faig des d'una perspectiva instrumental. No combrego amb el recent cinisme que ens recorda que cal gestionar una bona reputació perquè cada vegada és més necessari aparèixer com a ètic per poder ser econòmicament exitòs. No pretenc conrear un nou tipus d'esquizofrènia. La riquesa ètica de les nacions remet a valors necessaris per a la viabilitat econòmica d'un país, però la justificació no és econòmica perquè el que es planteja és com construir una societat viable, justa i sostenible. Que determinades pràctiques arrelades en valors tinguin un impacte econòmic positiu no vol dir que aquestes pràctiques es justifiquin per raons econòmiques.

 

La societat del coneixement, organitzada en xarxes, ens obliga a replantejar la vinculació entre l'avantatge competitiu de les nacions i la seva riquesa ètica. La pregunta per la riquesa ètica de les nacions emergeix quan descobrim que són els valors els que configuren les pràctiques i les accions socials, siguin aquestes econòmiques, professionals, associatives o polítiques. Una nació és també un espai moral, on...

Read More »

En els últims anys, la qüestió de la RSE ha ocupat progressivament un espai rellevant en l'anàlisi de les pràctiques empresarials. Tanmateix, i ho constato reiteradament en classes i conferències, de vegades la sensació de molta gent és la de trobar-se davant una sopa de lletres difícil de pair. Per això és tan important posar el focus no tant en el que hom diu, sinó en de què parla. La mateixa Comissió Europea ho ha intentat, posant l'accent en l'impacte de les actuacions i decisions empresarials. Els impactes (o les conseqüències): vet aquí un component inexcusable de la responsabilitat.

Per bé que no se sol reconèixer així, molt sovint, quan es parla de RSE, tant si es pretén enaltir-la com relativitzar-la, es fa des d'una perspectiva dualista. Una perspectiva que oposa la dimensió econòmica de l'empresa («els resultats») a la dimensió social («la responsabilitat»). Aquesta perspectiva és compatible amb un gran interès per la RSE, però com una cosa afegida a l'activitat empresarial pròpiament dita. Com si la viabilitat econòmica no formés part de la responsabilitat. I de la RSE. Però aquest dualisme té una altra cara, en la que se sol reparar menys: en nom de la RSE de vegades es projecten exigències cap a l'empresa que desborden la seva especificitat com a institució econòmica i que ignoren alguns requisits bàsics del seu funcionament.

 

Consejos básicos para mejorar tus relaciones socialesEn aquest marc es fa necessari un seriós esforç per pensar la RSE en termes d'interdependència. Avui la responsabilitat corporativa no es redueix a les conseqüències del que les empreses fan, sinó que es refereixi a la manera com les empreses se situen i actuen amb el seu entorn. La RSE es reflecteix en els valors i criteris que orienten les empreses en totes les seves relacions .

...

Read More »

Ens hem acostumat a pensar que la memòria i la memòria col·lectiva són sempre restes del naufragi del passat, d’un passat més o menys remot que perviu entre les boires dels nostres records. Segons l’edat del nostre lector, li podríem traslladar preguntes relacionades amb el Maig del 68, la resistència antifranquista, el 20N i la transició democràtica, la manifestació de l’11 de setembre de 1977, l’intent de cop d’estat del 23F, etc.

De ben segur, la majoria presentaria un relat trufat d’anècdotes i vivències. Aquesta narració, pressuposa una certa interpretació, selecció, adaptació i manipulació dels fets viscuts que recreem des del present cada vegada que els revivim. És a dir, el present l’incorporem a la memòria mitjançant narracions dinàmiques construïdes per atorgar sentit al que hem viscut i al que vivim ara.

La transmissió d’aquestes històries que es van trenant les unes amb les altres contribueix a la construcció de la memòria col·lectiva, al relat que dóna continuïtat als records compartits, que crea vincles sentimentals d’identificació, filiació, lleialtat i inclusió, i que delimita les línies de diferenciació cultural d’un col·lectiu davant d’altres. Quan, en el futur, s’evoquin episodis singulars com la cadena humana de la Via Catalana del 2013 i algú digui “Jo hi era”, aquest mecanisme narratiu de rememoració i actualització de les vivències compartides es tornarà a activar.

És mitjançant la transmissió d’històries afectivament marcades que es construeix el pont que permet transitar de la memòria viscuda per nosaltres a la memòria col·lectiva mantinguda i transmesa entre generacions. Aquest és un dels elements que afavorirà el sentiment de vincle comunitari i de pertinença.

 



Aquestes consideracions ens haurien de servir almenys per fer dues reflexions. La primera, per prendre consciència de com estem ara construint el nou...

Read More »

  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment