Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
oct 5

Written by: Josep M. Lozano
05/10/2009 09:15 

 

He dubtat molt abans de donar per bo aquest títol. L'alternativa era aquest altre: l'exemple de la CECA. Ja que finalment he optat pel primer, iniciem el comentari pel segon. He tingut el privilegi de ser convidat a participar en les II Jornadas de Reponsabilidad Social Corporativa que la CECA va organitzar a la seu de Bancaja. Era una trobada de persones responsables d’RSE a les diverses caixes per bé que, com sol succeir en aquesta àrea, la responsabilitat de totes elles era la mateixa, però les denominacions del seu càrrec eren d’allò més divers.

Parlo de l'"exemple de la CECA" perquè aquest tipus d'encontres em sembla molt important. Fa temps que sostinc que és necessària una moratòria dels actes i congressos generalistes sobre RSE (aquestes taules rodones en les quals tots ens sabem de memòria el power point de tots!) i que és necessari passar a realitzar trobades de caràcter sectorial, amb objectius precisos, amb voluntat d'aprendre i avançar (i, si fa falta, realitzar-les a porta tancada). Sempre he sostingut que en RSE no es pot copiar (en la mesura que és un itinerari que cada empresa ha de crear a partir de la seva pròpia història, cultura, projecte i sector), però que es pot i s'ha d'aprendre. Aprendre de les experiències i de les pràctiques, però també de la inspiració i les motivacions que les animen.

No és la primera vegada que parlo de les caixes en aquest bloc, perquè crec que com a model institucional són un bé social que no ens podem permetre el luxe de perdre o tergiversar. Tanmateix, reitero que em sembla fonamental que no confonguin l’RSE amb l'obra social; i que no confonguin estar al servei dels territoris en els quals operen amb estar al servei dels polítics que governen els esmentats territoris. Però l’RSE a les caixes no és tan sols obra social i territori. També és -o hauria de ser- model de negoci. I cal plantejar i debatre públicament preguntes del tipus: quin paper jugarà l’RSE en el desenvolupament de les caixes... i en la configuració del nou mapa de les caixes?; o, quin paper jugaran les caixes en el desenvolupament de l’RSE? Perquè en aquest àmbit em sembla que tenen, per la seva història i per la seva missió, una oportunitat de lideratge colossal... que no crec que hagin assumit fins al moment. Encara no m'explico (o potser m’estimo més no explicar-me) per què no han exercit un paper molt més dinàmic i compromès en l'impuls de l’ISR a Espanya; o perquè no es converteixen en els partners de referència dels emprenedors socials, per posar dos exemples. O, per dir-ho amb major cruesa, si pretenen ser un model d'entitat financera diferenciada, podrien dir-nos en què han estat diferents abans, durant i després de la crisi?

Només atendre als títols de les sessiones de treball del seminari ja mostra la voluntat d'avançar cap a una RSE explícita: es parlava de la relació entre l’RSE i l'eficiència, la innovació, els nous enfocaments del negoci, la transparència o la generació de confiança. En les diverses intervencions i en el clima general va ser admirable i d'agrair la llibertat i desinhibició amb què es va parlar; la disposició a l'autocrítica sense caure en la depressió o donar pas a la impotència; la voluntat no tan sols de millorar, sinó d'impulsar transformacions; l'ànim amb què s'afrontaven els reptes, sense la ingenuïtat de desconèixer les dificultats i resistències estrictament internes, que existeixen i que no seria raonable ignorar.

I, al bell mig del diàleg en el qual es compartien les diverses aportacions, algú ho va dir. No sé si amb plena consciència, ni sé si va passar una mica desapercebut entre tantes contribucions. Però ho va dir: es tracta de pujar-la al consell i baixar-la al negoci. Em sembla difícil condensar millor en poques paraules el principal repte de l’RSE per als pròxims anys (no tan sols per a les caixes, sinó en general), de manera que jo, personalment, m’ho prenc com una consigna: aquest és el missatge central pel qual cal batallar avui en l’RSE, pujar-la al consell i baixar-la al negoci. I no només és una consigna, pot ser un test de qualitat: ja que em parles d’RSE, mostra'm com està present en el consell i en el negoci. En el que pertoca al negoci hem avançat una mica últimament: cada vegada s'està acceptant més la idea des del punt de vista conceptual, però i a la pràctica? En el que pertoca al consell... com mostràvem fa poc en un estudi, el que millor reflecteix la realitat actual a Espanya és una frase que es va fer famosa el 23-F: ni está ni se le espera.

Així doncs, a partir d'ara, quan una empresa ens parli d’RSE, el que cal preguntar-li és si l'ha pujat al consell i l'ha baixat al negoci.

I, per cert, aquesta expressió reflecteix a la perfecció (i potser inconscientment), el lloc que ocupen, i les tensions que sofreixen, els responsables d’RSE. Qui, sinó, està entre el consell i el negoci, assumint i impulsant una cosa el desenvolupament de la qual no està directament a les seves mans, l'ancoratge de la quala ha d'estar alhora a dalt i a baix, però el poder que té per aconseguir-ho és més que relatiu (tant a baix com, no diguem, a dalt)... però la responsabilitat nominal sobre això és total?

Aquest hauria de ser el tema d'una pròxima entrada. Però ara, no ens distraguem i no oblidem el mantra de l’RSE: pujar-la al consell, baixar-la al negoci.

Tags:

1 comment(s) so far...

Re: RSE: pujar-la al consell, baixar-la al negoci

El lema sobre la RSE de "pujar-la al consell, baixar-la al negoci" pot ser un bon mantra budista per als esforçats lluitadors de la RSE de tantes empreses que a tot el món lluiten en aquesta dura tasca.

I el que no tinc clar és si a la llarga les caixes, les cooperatives i tot l'ampli món del que darrerament anomenem com a tercer sector no quedaran potser darrera d'algunes empreses mercantils (que d'entrada semblarien partir en desavantage respecte a tot aquest ampli món d'entitats no exclusivament centrades en el lucre) en aquesta llarga marxa per la implantació dela RSE.

By Jordi Morrós Ribera on   06/10/2009 10:46

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment