Aquest és el títol del document que acabem de publicar amb Itziar Castelló. Hi proposem un marc de reflexió sobre l'evolució de l’RSE. A partir de l'anàlisi de la bibliografia i de l'estudi de sis casos, desenvolupem un model d'evolució de l’RSE en el qual distingim tres etapes: gestió de riscs, integració de l’RSE en l'estratègia i empresa ciutadana. El model estudia els canvis que experimenten les empreses, en relació amb diversos factors estratègics, en passar d'una etapa a l'altra.
Fa tan sols deu anys, Nike era acusada d'afavorir el treball infantil; General Electric (GE), de contaminar massivament; i CEMEX, de destruir la biodiversitat. Avui, no n'hi ha més que mirar les pàgines web d'aquestes empreses per veure que alguna cosa ha canviat en el seu enfocament dels problemes socials i mediambientals en què estan involucrades. Nike és una referència en la gestió de proveïdors; GE lidera una de les majors iniciatives de gestió mediambiental empresarial, a les quals denomina "ecoimaginació", i CEMEX, en col·laboració amb diverses associacions de la societat civil, com The Wild Foundation, estigui contribuint a crear les majors reserves de biodiversitat d'Amèrica Llatina (cosa que no evita les polèmiques, és clar).
Resulta difícil determinar què és el que ha fet que aquestes empreses canviïn, però el cert és que han canviat i, per tant, és possible investigar com han canviat i quins elements de canvi han estat fonamentals. El que cada vegada sembla més evident és que les empreses de referència en RSE, que van començar gestionant proactivament els seus riscs i creant canals de diàleg amb alguns dels grups d'interès amb què mai no havien parlat, com les comunitats locals o les ONG mediambientalistes, avui es plantegen el nou rol sociopolític de l'empresa en un món globalitzat, una comprensió de l’RSE que dista molt de la filantropia i la gestió de riscs d'antany.
No obstant això, l'estudi de l’RSE en un món globalitzat i en constant canvi presenta algunes dificultats. Per començar, no totes les empreses han passat per les mateixes fases d'assumpció de l’RSE ni s'han enfrontat als mateixos problemes. Comparar les trajectòries de les empreses és complex, però, alhora, és necessari per entendre com és aquest procés de canvi i quines són les característiques de les diferents etapes per les quals passen les empreses respecte a la gestió de l’RSE.
Per això ens hem preguntat, en primer lloc, si podem parlar realment d'una evolució de l’RSE i, després d'afirmar-ho, analitzar com és aquest procés. En segon lloc, investiguem les fases de què es compon aquest canvi i quins factors estratègics les caracteritzen. Finalment, il·lustrem les fases amb exemples seleccionats dels estudis de cas.
Parlar d’RSE resulta complex. Les nombroses definicions que s'han donat d'aquest concepte posen de manifest el debat, no tan sols acadèmic, sinó també polític, que existeix sobre la qüestió. No obstant això, la majoria de les definicions de l’RSE coincideixen a assenyalar que es tracta d'un procés de reflexió activa des de l'empresa sobre les seves relacions amb el seu entorn i els seus grups d'interès. Per això resulta difícil determinar en quina etapa de les anteriorment definides es troba cada empresa.
Un estudi realitzat pel Boston College (2007) a partir d'una enquesta a les empreses americanes que integren la seva xarxa tracta de fer reflexionar les empreses sobre un model d'evolució de l’RSE. L'estudi, liderat pel Dr. Bratley Googins, mostra que les empreses tendeixen a situar-se entre les etapes de gestió de riscs i integració estratègica.
Els casos estudiats mostren que les empreses estan analitzant la forma de gestionar els problemes socials i mediambientals i que algunes d'elles, fins i tot, qüestionen la forma tradicional de relacionar-se amb els agents socials. Com a conseqüència de l'esmentada anàlisi, es pot constatar l'existència d'una evolució de l’RSE en les empreses. Segons la nostra opinió, el que es posa de manifest és que aquesta evolució no és fruit d'un procés d'aprenentatge lineal, sinó més aviat el resultat d'un procés evolutiu en espiral en què intervenen factors de canvi endògens i exògens. Aquesta evolució, d'altra banda, no afecta tots els processos de l'empresa per igual, sinó que la major part de les vegades depèn d'on se situïn en l'empresa els temes més sensibles socialment i mediambientalment.
Creiem que en el procés de desenvolupament de l’RSE es poden distingir tres grans etapes: una primera etapa d'adopció de la legalitat i de gestió del risc, una segona etapa d'integració estratègica de l’RSE i una tercera etapa, que denominem "empresa ciutadana", en la qual les empreses reflexionen sobre el seu rol en la societat i la seva forma de relacionar-se amb els grups d'interès.
Més que una tipologia per classificar a les empreses, aquest treball pretén establir un marc de pensament que els serveixi de guia en el seu procés de gestió de l’RSE. Així mateix, a partir dels exemples dels casos d'estudi, pretén reflexionar sobre els possibles factors que fan que les empreses evolucionin en les seves pràctiques de gestió de l’RSE.
Al cap i a la fi, la línia de demarcació en l'àmbit de l’RSE cada vegada més se situarà en la diferenciació entre les empreses que es limiten a gestionar l’RSE com una nova àrea de gestió, les que tenen una estratègia d’RSE i les que tenen l’RSE integrada a la mateixa estratègia de l'empresa.