Acabem de presentar l'últim estudi que hem dut a terme a l'Institut d'Innovació Social: La RSE en el Gobierno Corporativo de las sociedades del Ibex 35, elaborat per César Arjona. Aquesta investigació aborda una qüestió que considero que serà un dels temes claus del desenvolupament immediat de la RSE: el seu lloc en el govern corporatiu. El possible lector farà bé en atendre al detall la rigorosa aproximació que ha fet César Arjona. Però encara és més important que no perdi de vista el marc de referència en el qual se situa. L'esmentat marc no és cap altre que la pregunta sobre fins a quin punt la RSE està integrada en la manera de procedir quotidiana de les empreses i en les estratègies corporatives, i, consegüentment, quines condicions fan creïble i possible aquesta integració.
Si hagués de sintetitzar la meva lectura del treball de César Arjona, utilitzaria un parell d'expressions que ha popularitzat el nostre sistema educatiu (del qual m'estalvio els qualificatius perquè ja n'ha rebut bastants): la situació actual de la RSE en el govern corporatiu és, simultàniament, progressa adequadament i necessita millorar. Per una part, crida molt l'atenció que Espanya sigui el lloc del món en el qual es realitzen més informes GRI. Emet més informes que el Regne Unit i els Estats Units junts; i més del doble que la suma de tots els països escandinaus. Una cosa semblant donaria un recompte de signants del Global Compact (Espanya té el 12% d'empreses que han signat el Pacte, sobre el total mundial). O les empreses espanyoles ho estan fent molt bé, o ho estan fent molt a la lleugera... o les dues coses alhora. La meva opinió personal és que hi ha empreses espanyoles (des de cotitzades a pimes) que en l'àmbit de la RSE han dut a terme iniciatives excel·lents; així com també n'hi ha algunes que són mestres en la RSE cosmètica. Crec que, afortunadament, el temps i, sobretot, la crisi econòmica, posaran a cadascú al seu lloc.
Però com no es cansa de repetir l'autor, l'estudi no pretén ser una aproximació global a la realitat de la RSE, sinó una cosa molt més delimitada: indagar el lloc de la RSE en el govern corporatiu. Crec que és bo subratllar d'entrada quatre punts que l'estudi tracta amb detall. El que denomina el problema de la regulació; el problema de la integració; el problema de la transparència; i el problema la credibilitat.
Personalment, considero que el problema de la regulació s'ha plantejat malament en els darrers anys, en la mesura que s'ha reduït a una maniquea contraposició entre voluntarietat i regulació. En canvi, en el futur immediat crec que augmentarà l'interès per una qüestió que pot plantejar-se perfectament en els termes que proposa l'autor: "més que obligar a ningú a ser socialment responsable, l'important és que qui opti per ser-ho ho sigui seriosament, i no està fora de lloc que aquesta serietat, fins a cert límit almenys, sigui exigida mitjançant dret". Perquè el debat que ve no és sobre la regulació de la RSE, sinó sobre la serietat de la RSE.
L'altre gran debat que ve, segons la meva opinió, és el de la integració de la RSE en l'estructura de govern de les empreses. Integració pròpiament dita, i no la reiteració de la mera afirmació que ja està incorporada. Del que es tractarà, doncs, és de visualitzar, més enllà de les afirmacions sobre la seva existència, en què consisteix la institucionalització corporativa de l'esmentada integració i la seva relació amb els òrgans de govern.
En el marc d'aquests dos grans debats que vénen és on es pot situar la qüestió de la transparència i la qüestió de la credibilitat. Perquè em sembla necessari obrir ja un debat públic que contesti a dues preguntes: per a qui s'escriuen els informes o memòries de RSE, i qui els llegeix realment. Entre altres coses perquè aclarir aquestes preguntes ens permetria situar els paràmetres del manifestament millorable no en la realització material dels informes, sinó en la seva utilitat i funcionalitat per establir relacions amb els stakeholders, i en la seva utilitat per a la millora de la gestió. Finalment, tot l'anterior desemboca en la qüestió de la credibilitat. Però cal tancar bé el cercle, i vincular l'increment de la credibilitat dels informes a la necessitat de serietat en la RSE (a la qual m'he referit anteriorment), i no a les oportunitats de negoci que pugui generar la pròpia RSE (o la realització de memòries).
I una observació final. Res del que he dit fins ara no ho plantejo amb la intenció d'incrementar la feina dels departaments de RSE, rebin el nom que rebin, en cada empresa. Molts d'ells han realitzat en els últims anys una feina -internament i externa- que en la majoria dels casos només pot ser digne d'elogi, pels avenços que ha suposat, el compromís amb què s'ha dut a terme i la innovació que ha comportat en termes de gestió. Si se'm permet la ironia, recordo una vegada més que la investigació a què em refereixo porta per títol La RSE en el govern corporatiu de les societats de l'IBEX 35, i no La realització dels informes de RSE per part dels departaments que els tenen al seu càrrec.
No, per res.