Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
gen 20

Written by: Josep M. Lozano
20/01/2009 18:18 

Sota un títol com aquest el lector pot pensar que em referiré a alguna iniciativa del departament d’estudis o de campanyes d’Intermón. He de reconèixer que, fins avui, a mi m’hagués passat el mateix. Però no em refereixo ni a una cosa, ni a l’altra. Del que vull parlar és de la creació, dins de l’estructura organitzativa d’Intermón, d’un departament que té com una de les seves funcions tot el que fa referència a la gestió de la responsabilitat social de la mateixa Intermón en tant que organització.

Aquesta iniciativa, encara que estigui en una fase inicial i tingui molt camí per recòrrer, crec que exemplifica un punt d’inflexió en el que fa referència a la gestió de la responsabilitat social. Un punt d’inflexió que pot quedar ben il·lustrat per una referència personal. Cap al 1995, quan vaig començar a escriure sobre responsabilitat social de l’empresa, només em vaig atrevir a posar en una nota a peu de plana un comentari dient que potser seria més plausible parlar de RSO que no pas d’RSE, amb l’argument que moltes de les coses que es plantegen en clau de responsabilitat social sembla raonable i recomanable que s’apliquin a tota mena d’organitzacions, i no tan sols a les empreses. Si només ho vaig dir en una nota a peu de plana fou perquè a mi mateix em semblava un plantejament tan atípic, especulatiu i somniatruites, que vaig creure que era millor que quedés insinuat amb la màxima discreció. En canvi, deu anys després, en l’estudi que vàrem fer sobre com es percebien els diversos actors de l’RSE a Espanya, una de les conclusions més evidents era que cada cop més es demanaria a les ONGs que s’apliquessin els mateixos criteris que, en nom de la responsabilitat social, exigien a les empresas: transparència, rendició de comptes, diàleg amb els stakeholders, etc. Per això vàrem titular l’apartat on parlàvem de la qüestió: "les ONGs, d’exigents a exigides". Val a dir que considero que aquesta tendència a demanar que, si més no, les organitzacions que demanen a les empreses que gestionin amb criteris de responsabilitat social també s’apliquin elles mateixes aquests criteris creixerà força en el futur immediat. I això val tan per a administracions públiques, com per a fundacions, sindicats... i escoles de negocis, és clar.

Al darrere d’aquest canvi de plantejament hi ha dues consideracions substancials. En primer lloc, que no sembla gaire presentable que algú exigeixi als altres el que no s’aplica a si mateix. I, en segon lloc, una qüestió de coherència i compromís; d’identitat, en definitiva. Com que estem parlant d’organitzacions que solen parlar de si mateixes amb un discurs intensiu en valors, la pregunta sobre la relació entre el seu discurs i el seu model de gestió no trigarà massa a passar a primer terme.

En aquest sentit, la iniciativa d’Intermon té algunes elements dignes de ser ressaltats. El departament que s’ha creat s’anomena Departament de planificació, qualitat i responsabilitat social. En contra de la creença (o prejudici) que les ONG porten la responsabilitat social incorporada de série, aquest enfocament el que posa de relleu és que aquí la pregunta és com s’incorpora transversalment al model de gestió i, per tant, què comporta la RSO per a la mateixa Intermón en termes de planificació i qualitat; i com es tradueix en polítiques i plans d’acció específics. Fins al punt que algunes de les tasques que té el nou departament és elaborar un mapa de riscos institucionals, riscos relacionats amb el compliment dels compromisos econòmics, laborals, social i ambientals d’Intermón; o donar suport a la resta de departaments per a l’aplicació dels criteris de responsabilitat social. Tasques, dit sigui de passada, anàlogues a les que tenen els corresponents departaments de les empreses. No és d’estranyar, doncs, que aquesta iniciativa es plantegi en termes d’aprenentatge institucional, perquè combina un element d’identitat (vetllar per la coherència de les pròpies polítiques amb els valors institucionals) amb un element molt pragmàtic (que parteix del supòsit que les ONGs també tenen riscos reputacionals específics, que cal tenir identificats).

De manera similar al que diem dels departaments d’RSE de les empreses, això no vol dir que totes les ONG hagin de fer el que ha fet Intermón, o ho hagin de fer de la mateixa manera. Però hem de reconèixer que aquesta decisió és una innovació organitzativa que visualitza un canvi de tendència que, personalment, considero irreversible i, per tant, crec que valdrà molt la pena seguir amb el màxim interès el seu desenvolupament.

Entre altres coses perquè, si aquest enfocament en clau d’RSO es consolida, tal vegada en el futur –avui potser una mica llunyà- no ens haurà de sorprendre la creació d’un nou espai de diàleg entre empreses i ONGs. Ja no es parlarà només de com veuen les ONGs les empreses i què els demanen, sinó també de com poden dialogar sobre experiències, aprenentatges i models organitzatius els responsables dels departaments que, tant en les empreses com en les ONGs, assumeixen la gestió de la pròpia responsabilitat social.

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment