Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
des 11

Written by: Josep M. Lozano
11/12/2008 11:45 

La Fundación Lealtad ha engegat una campanya de comunicació que, per dir-ho ras i curt, considero que és un gran error. Val a dir que des dels seus inicis he donat suport al projecte de la Fundación, que sempre he trobat interessant i necessari: a ESADE vam acollir les presentacions dels seus primers informes; sempre que una ONG m’ha fet arribar els seus dubtes sobre si ser analitzada o no, els he dit que endavant; he recomanat a moltes empreses que tinguessin els seus informes com a referència; i en un altre lloc d’aquesta web podeu trobar el seu enllaç entre els que considero interessants.

Però ara crec que s’han equivocat. A la vida es pot tenir raó i estar equivocat alhora, i aquest és el cas. Tenen raó en subratllar la importància de la transparència en la gestió de les ONG, i en la necessitat que tenim d’estar informats sobre el destí que donem als nostres diners. Però han escollit el pitjor camí possible per a comunicar-ho, i el més equivocat. El vídeo que han realitzat té una primera part que és molt més que un abocador d’estereotipus sobre les ONG. El vídeo crea un clima de sospita generalitzada envers les ONGs, que subratlla i magnifica el que suposadament vol combatre. Voldria pensar que és el típic error de deixar la comunicació en mans de creatius per als que és més important l’impacte que el missatge, i en la ment dels quals les paraules "matís" i "argumentació" no existeixen. Però això seria una excusa de mal pagador, perquè aquests creatius solen ser professionals de primer nivell, i al final sintetitzen comunicativament el que creuen que els demanen. Al capdavall, la responsabilitat última rau en qui els defineix l’encàrrec i n’accepta els resultats.

El vídeo confirma una tendència que ja vam detectar en un dels últims estudis que hem fet: que les ONGs, cada cop més, deixaran ser font d’exigències per als altres, i seran també objecte d’exigències per part dels altres. Res a dir-hi, al contrari. Ara, una cosa és ser exigent, i una altra és poder dir qualsevol cosa de qualsevol manera. De vegades sembla que quan es tracta de criticar les ONGs (de les quals sempre se’n parla així, en general) tot s’hi val. En aquest sentit, no deixa de sorprendre l’alegria amb la que un sector de la progressia mediàtica s’ha apuntat a participar en aquest pim-pam-pum de fira: símptoma de que alguna cosa està canviant, i probablement no a millor. Em costa d’imaginar que, en els temps que correm, per exemple, una auditora fes una campanya de comunicació sobre el sector financer preguntant-nos quina confiança ens mereixen bancs i caixes, per a acabar dient-nos que ens informéssim sobre les que ella audita. O una entitat acreditadora d’escoles negocis que comencés un video preguntant-se on han estudiat tots els directius que han dirigit les empreses que han fet fallida, per acabar dient que ella sí que garanteix la formació de les escoles que acredita. En els dos casos, a qui ha promogut la campanya li cauria el pèl.

Qualsevol de nosaltres podria fer el següent exercici: obrir tres columnes, i en una posar la llista d’ONGs (en concret, no en abstracte) que no li mereixen confiança; en una altra les que li consta que li mereixen confiança, però no han estat auditades per la Fundación Lealtad; i en la tercera les que han estat auditades per la Fundación Lealtad (i que se suposa que li mereixen confiança). Estic segur que la primer llista seria en qualsevol cas la més curta. En canvi, després de veure diversos cops el vídeo, el que sempre em ve al cap és l’inici de totes les aventures d’Astèrix, on un poblet resisteix heroïcament l’invasor. En aquest cas, la invasió d’ONGs buscant els recursos de donants desinformats, on només resisteix el poblet on habiten les ONGs que han estat auscultades per la Fundación (per cert, aquestes ONGs no tenen res a dir sobre el vídeo?).

Repeteixo, la tasca de la Fundació Lealtad és interessant i necessària. Però aquest vídeo es un error. I no tan sols un error: és també una certa deslleialtat envers el món de les ONGs.

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment