Español (España)Català (Català)English (United States)
  Cerca
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
Novetats
Minimitza
Novetat editorial: El poliedre del lideratge
 
Àngel Castiñeira; Josep M. Lozano

  Més informació...

Cercar
Minimitza

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
maig 19

Escrit per: Josep M. Lozano
19/05/2015 15:55 

Les ciutats de les societats democràtiques avançades realitzen avui  un conjunt important de funcions. Són funcions de naturalesa econòmica, social, política, territorial, cultural i de prestació de serveis. Darrerament, davant la creixent sensibilitat climàtica, també han incorporat funcions mediambientals. La qüestió que des de fa uns anys hom es planteja és si les ciutats també haurien d’incorporar explícitament una funció educadora.

En general, en el món de l’educació, diem que els agents són els educadors. Una “ciutat educativa” podria ser un campus universitari, és a dir, un conjunt d’instal·lacions, recursos i immobles dissenyats per afavorir l’acció educativa. Per contra, parlem de ‘ciutats educadores’ (i no educatives) quan creiem que algunes d’elles entenen que la seva activitat també té un impacte educatiu envers la ciutadania.

Seria fàcil dir o repetir que totes les ciutats, sempre, han educat. Però, davant d’aquesta evidència, caldria respondre almenys dues coses. La primera és que, efectivament, les ciutats eduquen però també des-eduquen, incorporen hàbits, estils de vida, maneres de conviure no sempre desitjables. I la segona és que ara estem parlant d’una tria conscient, plenament assumida pels responsables institucionals i els principals agents de socialització de la ciutat.

També és un tòpic afirmar que les ciutats deleguen la tasca educadora als centres educatius i els seus equips d’ensenyants, o que les ciutats compten ja amb institucions que treballen les diverses dimensions de l’educació, etc. Però avui sabem que educar és més ampli que ensenyar: és un procés actiu i permanent de desenvolupament integral de les persones i les seves capacitats i que, per tant, l’educació no és tan sols l’escolarització. L’educació passa per la formació institucionalitzada, però també pel desenvolupament, el treball, el comerç, l’entreteniment, el joc, l’esbarjo, la convivència, la relació, la cooperació, la creació, la innovació, la participació, l’associació, el diàleg intergeneracional, la sensibilitat mediambiental, el contacte amb la natura, la inclusió, etc.

Dit d’una altra manera, les ciutats no són (ni suplanten la tasca de) pares i mares, professors, docents, ensenyants, mestres o monitors d’esplai perquè la seva tasca no és dedicar-se formalment o no a l’ensenyament. Però (els responsables de) les ciutats, si volen, poden ser també agents educadors permanents. Les ciutats tenen al seu abast incomptables possibilitats o potencialitats educatives. Les ciutats poden oferir una formació integral de la persona al llarg de la vida.

Els responsables de les ciutats poden afavorir la col·laboració i cooperació entre moltes d’aquestes institucions educatives i ho poden fer de manera estratègica. No com una tasca complementària sinó com una tasca prioritària i finalista. Tota decisió municipal de naturalesa política, social, cultural, econòmica o de serveis té també un impacte educatiu i formatiu. Es tracta de tenir-ho present i aprofitar-ho de manera pro-activa.

Invertir en educació és apostar pel capital humà. Invertir en educació és afavorir condicions de més igualtat i sense exclusió. Invertir en educació és contribuir a crear una societat creativa i del coneixement. Mirant a futur, gosaríem dir que l’educació no serà tan sols una funció o responsabilitat més d’un projecte de ciutat sinó que, en un sentit complet, l’educació esdevindrà el veritable nou projecte de ciutat.

[Article publicat amb Àngel Castiñeira a ElPuntAvui el 14.05]

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment