Español (España)Català (Català)English (United States)
  Cerca
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
Novetats
Minimitza
Novetat editorial: El poliedre del lideratge
 
Àngel Castiñeira; Josep M. Lozano

  Més informació...

Cercar
Minimitza

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
maig 4

Escrit per: Josep M. Lozano
04/05/2015 16:43 

Pel meu ofici he d’acompanyar moltes persones en el seu procés de reflexió sobre quins són els seus valors i els seus compromisos. Un dels exercicis que fem sovint és dialogar sobre situacions concretes de la seva vida professional en les que hagin viscut una tensió o conflicte entre els valors en joc, tan si creuen que l’han resolt de manera satisfactòria, com si creuen que no.

Quan he fet aquest exercici amb alumnes de grau hi ha una cosa que sempre m’ha sorprès. Especialment si tenim en compte que es tracta d’alumnes que tornen d’uns mesos de pràctiques i que en molts casos és la seva primera experiència laboral. El que m’ha sorprès és la freqüència amb que expliquen que a la feina els han dit que havien de mentir. No que han mentit, sinó que els seus caps els han dit que mentissin. Mentides del dia a dia: digues que no puc venir a la reunió perquè estic malalt; aquest proveïdor s’ha equivocat a favor nostre, digues-li que la factura està bé; aquestes dades no ens fan quedar bé, treu-les de l’informe. No estic dient que situacions d’aquestes siguin majoritàries, però tampoc no són excepcionals. En vam estar parlant fins que algú ho va dir: home, és que mentir és normal.

Sempre m’ha sorprès la grandiloqüència que es gasta per parlar de coses com les cultures d’empresa i l’alineació amb els valors corporatius. I la facilitat amb la que es considera irrellevant abordar les pràctiques quotidianes. El tòpic (o els mecanismes de defensa?) diu que la formació en valors és una partida que ja ve jugada des de l’infantesa, i que les empreses ja no hi tenen res a fer. Quan resulta que les seves maneres de procedir i el discurs que les acompanya són una contínua transmissió de valors. Quan algú li diu a un jove per la via dels fets que mentir és normal és perquè això ja està de tal manera interioritzat que ni tan sols és qüestiona.

L. Gerstner, antic CEO d’IBM, deia que la cultura corporativa és allò que la gent fa quan ningú no la veu. Si així és com alguns actúen quan els veuen, prefereixo no imaginar què fan quan estan sols. I després ens indignem davant d’algunes coses que publiquen els diaris. Potser perquè no som prou conscients que comencen amb petites accions que no hi surten mai. Però que ja les considerem normals.

[Article publicat a La Vanguardia el 04.05]

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment