Español (España)Català (Català)English (United States)
  Cerca
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
Novetats
Minimitza
Novetat editorial: El poliedre del lideratge
 
Àngel Castiñeira; Josep M. Lozano

  Més informació...

Cercar
Minimitza

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
abr 22

Escrit per: Josep M. Lozano
22/04/2015 16:53 

La Universitat Ramon Llull i Càritas Diocesana de Barcelona han celebrat una jornada d’estudi sobre la fractura social per aprofundir sobre les causes, les conseqüències i l’evolució d’aquest fenomen.

L’expressió “fractura social” es refereix a la distància que separa un determinat grup de població socialment integrat d’un altre grup format pels exclosos. Segons les dades del darrer informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, l’Estat espanyol ha passat de tenir, entre l’any 2007 a l’actualitat, un 50% de la seva població en situació d’integració plena a tenir-ne només un 34%. Les persones plenament integrades compten habitualment amb un ventall ampli i divers de recursos econòmics, socials, laborals, culturals i personals que els aporten una important seguretat existencial. La població que pateix les conseqüències de la fractura social experimenta, per contra, una profunda sensació de fragilitat vital i aïllament. No cal ser un exclòs, un pobre de solemnitat o un marginat; i no cal haver perdut el pis o el treball per compartir aquesta condició. Es tracta, més aviat, d’una consciència cada cop més estesa de viure en precari, de no saber per quant de temps mantindrem la feina, per quant de temps podrem seguir pagant la hipoteca, per si podrem arribar a final de mes o com reaccionarem –sense estalvis—en cas que haguem de fer front a una circumstància adversa o a una malaltia greu. Com deia Mercè Darnell, , les societats fracturades amaguen vides fracturades. I com ens recordava Nana Barceló, una societat fracturada és també aquella que no vol o no sap veure els drames personals dels seus ciutadans.

L’informe FOESSA mostra que dos de cada tres persones que estan en situació de pobresa a Espanya ja ho estaven abans de la crisi econòmica que va irrompre després del 2007. Això vol dir, que la fractura social era en bona mesura prèvia a l’actual situació de crisi i que probablement tampoc es resoldrà quan s’iniciï la recuperació econòmica. Aquesta constatació ens hauria d’obligar a obrir el nostre punt de mira sobre aquesta realitat. S’ha fet famós el gràfic de T. Pikkety i E. Saez de 2013 on es mostra com els nivells de desigualtat (als EUA i també a la resta de països occidentals) minvaren de manera molt significativa entre la meitat de la dècada dels 40 fins a meitat de la dècada dels 80 (és a dir, entre la fi de la segona guerra mundial i la fi de la guerra freda, quan es despleguen els Estats del Benestar) per tornar a enfilar-se aquesta desigualtat de manera molt alarmant en les dues darreres dècades, tot coincidint amb l’emergència de la globalització financera i de la doctrina neoliberal. Són tres noves constatacions les que ens permeten ara modificar la nostra visió sobre la fractura social. La primera és que la forma actual de capitalisme globalitzat està erosionant la base social no dels tradicionals pobres i exclosos sinó fins i tot i sobretot de la mateixa classe mitjana, que representa el moll de l’os sobre el que recolza la democràcia liberal. La segona constatació és que, com confessava M. Draghi l’any 2012, l’era del treball segur i de l’Estat del Benestar a Europa ha arribat a la seva fi. I, finalment, la tercera és que això està donant lloc a l’emergència d’una nova classe social: el precariat global, un estrat social cada cop més majoritari vinculat a l’economia postindustrial que es veu amenaçat per l’exclusió econòmica, laboral, social i cultural. És contra aquesta immensa fractura social contra la que haurem de lluitar en els propers anys.

[Article publicat amb Àngel Castiñeira a ElpuntAvui el 19.03]

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment