Español (España)Català (Català)English (United States)
  Cerca
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
Novetats
Minimitza
Novetat editorial: El poliedre del lideratge
 
Àngel Castiñeira; Josep M. Lozano

  Més informació...

Cercar
Minimitza

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
feb 3

Escrit per: Josep M. Lozano
03/02/2015 16:03 

Fa uns anys, el ministeri d'educació del Quebec va publicar un document de treball en què es plantejava la creació d'un servei escolar d'animació espiritual i compromís comunitari. Un servei a desenvolupar a l'escola amb els corresponents recursos educatius, i ofert a tots els alumnes.

La pretensió que anima el document està recollida clarament en el títol: "Pour approfondir sa vie intérieure et changer le monde". Insisteixo en què es concep com un servei escolar, tenint en compte el que ha de caracteritzar l'escola i en coherència amb això. Quins serien els seus objectius? Bàsicament afavorir en els alumnes el desenvolupament d'una vida espiritual autònoma i responsable, i afavorir la seva contribució a l'edificació d'una societat solidària. Es tracta, d'una banda, de potenciar la construcció personal d'un sentit de la vida, arrelat en una experiència interior. I, de l'altra, d'iniciar processos que estiguin orientats per una voluntat de contribuir a la vida col·lectiva. El rellevant és, entre altres coses, que aquest plantejament parteix del supòsit que es dóna una profunda interrelació entre aquestes dues dimensions. La visió de l'existència que elabora un individu motiva i orienta la seva contribució a la vida social i, correlativament, el seu compromís en la societat nodreix i transforma la seva vida espiritual.
 
Aquest servei es concep com a no confessional (encara que, evidentment, no al marge o contra les tradicions religioses). En aquest sentit se situa més enllà del nostre conegut, i de vegades avorrit, debat entre confessionalitat i laïcitat. Però aquest situar-se més enllà no afecta només els continguts, sinó també a l'enfocament. Aquest servei no s'orienta al coneixement, a la informació o la transmissió de l'herència cultural, com els agradi anomenar-ho. Es concep com un laboratori. Es tracta de fer i d'experimentar. Es tracta de viure situacions que ajudin els alumnes a fer progressos en la seva vida espiritual; i de involucrar-se en projectes personals i col·lectius susceptibles de millorar el medi social en què viuen. I d'assumir que facilitar que els alumnes puguin viure aquestes situacions i involucrar-se en aquest tipus de projectes és un servei que correspon plenament a l'escola com a tal.
 
Aquests plantejaments innovadors no són possibles si no subjau a ells una visió del que és la responsabilitat educativa i una visió no només política de la ciutadania. No són possibles si no s'accepta que només es pot parlar d'educació des d'un model antropològic i un model de societat. I el que és significatiu en aquest cas és que s'assumeix que el desenvolupament humà requereix la creació d'un espai personal i social on siguin possibles una experiència interior i una vida espiritual de qualitat. I, alhora, una certa disposició a assumir compromisos al servei de la comunitat. En aquests àmbits, les opcions concretes sempre són de caràcter personal. Però crear les condicions perquè aquestes opcions concretes es duguin a terme potser no s’hagi de deixar en mans de l'atzar. Al contrari: sembla rellevant considerar que una visió completa de l'educació no pot prescindir d'incorporar una iniciació a la vida espiritual i una iniciació al compromís social. Aquestes dues dimensions no poden quedar al marge de cap proposta educativa seriosa perquè es conceben com a elements constitutius d'una vida humana de qualitat. El document del Quebec parla de l'animació espiritual i del compromís comunitari com un servei perquè s'integra en el marc de l'ensenyament que els alumnes reben i és una resposta a la seva necessitat d'una formació global. Tindrien sentit aquests plantejaments entre nosaltres? Seria possible, simplement, prendre’ls en consideració amb serietat?
 
Fins i tot podríem anar més enllà. El document es refereix només a preescolar, primària i secundària. I ja hem dit que pressuposa una visió de l'educació que no es redueix a l'adquisició de destreses i coneixements, o la capacitació professional. Podríem preguntar-nos, doncs, si el desenvolupament d'aquestes dues dimensions no hauria d'estar present en qualsevol proposta educativa que no sigui una formació merament tècnica i instrumental. En definitiva, si avui parlem d'educació al llarg de tota la vida, no hauríem de plantejar que el desenvolupament d'aquestes dues dimensions és una cosa possible i necessari també al llarg de tota la vida? Evidentment, de manera adequada a cada etapa de l'itinerari vital. Però, també, com una cosa a la que no cal renunciar en cap moment de l'itinerari vital. És clar que això suposa tornar a l'espai públic el diàleg sobre la concepció de la persona i del model de societat que volem compartir.
 
En el llibre de Ulrick i Elisabeth Beck, "La individualització" s'afirma que hem entrat en una fase de desarrelament i individualisme anòmic que dificulta que la persona tingui temps i espai per reflexionar i per ser capaç de construir una biografia narrativa. L'individu ha deixat de ser auto-nòmic per passar a ser a-nòmic. "Desincrustat" -dirà Z. Bauman- algú condemnat al "confinament solitari de l'ego". Al Quebec parlen d'aprofundir en la vida interior i del compromís comunitari per canviar el món. És clar que sempre podem sortir per la tangent i dir que en això, com en tantes altres coses, Quebec ens agafa molt lluny.

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment