Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
gen 14

Written by: Josep M. Lozano
14/01/2015 10:52 

Segons han dit alguns diaris, Sandro Rosell obrirà un centre de meditació a Àger. Serà un resort de luxe amb una oferta gastronòmica d’elit. No hi haurà internet ni televisió. La iniciativa, que pot sorprendre entre nosaltres, no és única, ni de bon tros. Arreu del món hi ha sandros rosell que han vist en aquesta mena d’iniciatives una bona oportunitat de negoci.

I ho han vist bé. En una època com la nostra, que combina acceleració, fragmentació i dispersió, cada cop hi ha més gent que sent la necessitat d’aturar-se i desconnectar. Com se sol dir, en una afirmació que en si mateixa ja és una declaració d’intencions i de confusions: carregar les piles. Hom ha dit que cada vegada més el luxe no consistirà en objectes sinó en experiències i condicions de vida inassequibles a la majoria: el silenci, un ambient no contaminat, relax… No hi tenim res a dir. Cadascú per on l’enfila.
 
A meditáció létszükségletPerò hi ha un punt que ens crida l’atenció fins a la irritació: què hi fa, aquí, la referència a la meditació? La potineria sotmesa al que està de moda ha de posar les seves llefiscoses mans sobre tot? Si Machado anuncià que “todo necio confunde valor y precio” podríem dir que els sandros rosell d’arreu representen l’apoteosi de la niciesa. En aquesta època en què sembla que la corrupció ha passat a formar part del paisatge, convindria recordar que la corrupció no consisteix només en posar la mà al calaix. Corrupció és també instrumentalitzar una pràctica al servei de finalitats que li són alienes. Corrupció és fer malament o malbaratar de manera deliberada i conscient una activitat. Corrupció és confondre a la gent, fer passar bou per bèstia grossa i tergiversar els seus anhels i desigs. Al pas que anem, encara no hem vist cap selfie d’algú “meditant” però tot arribarà. Benvinguts a la McMeditació de luxe.
 
Una vegada en una conferència li van preguntar a una mestra amb una llarga trajectòria com aclarir-se davant la proliferació de propostes meditadores i en el nou mercat de venedors de fum. La seva resposta va ser contundent: hi ha dos criteris que no fallen mai: si li costa molts diners, no se’n fiï; si el volen atrapar, no se’n fiï.
 
La McMeditació acostuma a presentar-se com una pràctica personal, que augmenta el propi benestar davant d’un context que cada cop genera més tensió. I sovint, per exemple, es vincula a la reducció de l’estrès. Això té una part de veritat, no caldria sinó. El problema és quan es presenta com una mena de tecnologia del jo, al servei del jo i de la seva magnificació. Quan meditar et proporciona un benestar instantani que et fa més submís al context i a les causes de la tensió. Quan hom vol reduir l’estrès –com qui es pren una aspirina pel mal de cap- sense modificar unes condicions de vida estressants. Dit altrament: és veritat que està verificat que meditar ajuda a reduir l’estrès, però quan hom medita només per reduir l’estrès banalitza el propòsit de la meditació, i si això ho converteix en una oportunitat de negoci, simplement la corromp. Avui ja no es porta llegir Marx, per això hi ha qui pot presentar impunement aproximacions a la meditació que mereixen el mateix judici que va fer Marx sobre certes formes de religió: esdevenen el cor d’un món sense cor. És a dir, ni transformen la realitat ni ens transformen a nosaltres.
 
Que cadascú faci els negocis legítims que vulgui. Però que no els sostingui sobre la corrupció del llenguatge i de les pràctiques. Ara, també podria ser que els sandros rosell d’arreu del món proposessin en els seus hotels de luxe una veritable meditació. Però aleshores es trobarien amb una paradoxa: si fos de debò veritable, la gent ja no hi tornaria mai més.

[Article publicat amb Àngel Castiñeira a ElPuntAvui el 02.01]

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment