Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
des 16

Written by: Josep M. Lozano
16/12/2014 18:54 

L'any 2014 es compleixen 20 anys de la creació de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Durant aquest període aquesta associació s'ha consolidat i crescut fins a reunir un gran nombre de ciutats representatives de tots els continents. A mitjans de novembre, s’ha celebrat a Barcelona el seu nou congrés sota el lema "Una ciutat educadora és una ciutat que inclou".

Actualment, més de la meitat de la població mundial resideix en entorns urbans i la previsió és que aquesta tendència continuï a l'alça. Les ciutats són l'escenari on es manifesten de forma més severa les diverses crisis que afronta el món actual, els efectes de les quals accentuen les situacions de discriminació i exclusió.
 
L'expressió general de l'exclusió adopta avui diverses formes en uns o altres països del món: des urbanismes segregadors, fins mancances i desigualtats en l'oferta educativa o l'abandonament de moltes persones a un atur crònic, un habitatge precari o inexistent, una greu mancança d'assistència sanitària i social o el rebuig i la marginació cultural. L'exclusió, per tant, té múltiples dimensions: social, econòmica, política, cultural, relacional, digital, generacional i de gènere, i s'expressa de formes diverses: pobresa, atur o precarietat laboral, afebliment de les relacions comunitàries i fractura del vincle social, segregació espacial de la població, manca d'habitatge o precarietat del mateix, inadequació dels espais i els serveis públics respecte de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, manca d'accés al transport públic, deficient dotació de serveis públics de qualitat, absència de polítiques d'igualtat d'oportunitats, etc.
 
A les nostres ciutats, l'exclusió es concreta en alguns grups humans de manera més accentuada que en altres, principalment per raó de gènere, orientació sexual, origen ètnic o religió, o en grups vulnerables com la infància o la gent gran, les persones amb discapacitat o les persones en situació de desavantatge social o econòmic; però també cada vegada més afecta els aturats i les classes mitjanes, maltractades i degradades pels efectes d'una crisi que, en algunes regions del món, s'està convertint en estructural.
 
La ciutat contemporània, quan es deixa envair per tendències de signe segregador, acaba sent un espai de creixent desigualtat i exclusió social. Però la ciutat pot ser també la millor proveïdora de recursos convivencials, socials i democràtics per promoure la inclusió.
 
Logo CEduc NOULa política municipal permet incidir en les causes de l'exclusió i transformar la realitat social a partir d'accions basades en valors com l'equitat, la solidaritat, el respecte per les diferències i la promoció del desenvolupament sostenible, generant societats més cohesionades i democràtiques que garanteixin l'exercici dels drets bàsics de la ciutadania (drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals). Les ciutats educadores potencien i generen polítiques de participació ciutadana, de treball i col·laboració entre tots els agents socials i educatius que les configuren, saben donar rellevància democràtica a les seves accions i poden enfortir l'acció cívica, la inclusió social i la riquesa econòmica del seu entorn .
 
Al mateix temps, una oferta educativa de qualitat, ja sigui en l'àmbit formal o no-formal, basada en el principi d'igualtat d'oportunitats, pot esdevenir una eina clau per contrarestar els fenòmens d'exclusió, amb resultats reeixits a mitjà i llarg termini. En aquest marc, l'escola juga un paper central per ser, alhora, una font de coneixement i de desenvolupament de competències personals necessàries per a la vida i un laboratori actiu de diversitat social i cultural que permet formar una ciutadania responsable, crítica i participativa. Els governs locals i el teixit associatiu poden tenir un paper rellevant en la creació de ciutats i comunitats més inclusives i cohesionades. Sumar la iniciativa ciutadana a l'esforç municipal permet mobilitzar tots els recursos de la ciutat, crear xarxes de col·laboració, fomentar una ciutadania activa i valors de solidaritat i compromís; en definitiva, guanyar en eficàcia a l'hora d'abordar l'exclusió social.
 
Creiem que les Ciutats Educadores estan més ben preparades per lluitar a favor de la cohesió social. Les seves accions es caracteritzen per tenir una visió integral i un enfocament transversal, per la realització de polítiques preventives i proactives per afavorir al màxim la inclusió, i per fer propostes decidides d'accions socioeducatives. Just quan el nostre Estat del Benestar ha entrat en crisi, les ciutats educadores s'esforcen per proveir recursos, realitzar una distribució equitativa dels mateixos, potenciar, des de les entitats socials i des del voluntariat, unes polítiques inclusives que abracin tota la realitat comunitària, orientades pel principi democràtic d'igualtat i no per cap paternalisme; i per promoure iniciatives i projectes urbans adreçats especialment als més vulnerables, amb serveis socials suficients i serveis de seguretat que siguin alhora eficients i respectuosos amb els drets humans. No és casual que aquest encontre s’hagi realitzat a Barcelona. Va ser en aquesta ciutat on es va crear l'Associació Internacional de Ciutats Educadores i ha estat el seu actual alcalde el que ha insistit a proposar i defensar el tema de la inclusió.

[Article publicat a La Vanguardia amb Àngel Castiñeira el 15.12]

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment