Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
nov 5

Written by: Josep M. Lozano
05/11/2014 18:35 

Quants debats i projectes hem vist últimament que s'eternitzen perquè algú diu que no es pot avançar si no aclarim abans què entenem per responsabilitat social de l'empresa (RSE)? De fet, es tracta d'una "pregunta bumerang", és a dir, d'una qüestió que retorna intacta a qui la planteja. No podem donar-li resposta des de la neutralitat. Cap definició pot substituir a les nostres pròpies opcions i decisions. Per això, ja fa temps que molts compartim la sospita que parlar d'RSE no sempre ajuda. Em pregunto si no hauríem de centrar-nos a  parlar de l'empresa responsable.

Certament, parlar d'RSE és útil, necessari i inevitable. Però també és font de malentesos i de confusions perquè sovint es percep aquest concepte com una cosa important, però conjuntural; com un luxe només a l'abast d'un compte de resultats sanejat; com l'atenció a un tipus de demandes que cal cuidar pel risc reputacional que comporten; o com un assumpte especialitzat i propi d'una àrea funcional que, si és possible, no ha d'interferir ni molestar massa a les ja existents. Encara que s’insisteixi que no es tracta d'un afegit, tampoc ens ha d'estranyar que sempre algú pregunti què aporta o a què es refereix la paraula "social".
 
Cada vegada estic més convençut que hauríem de parlar més substantivament d'empresa responsable. I no perdre'ns en debats sobre els adjectius, o sobre quins són els adjectius pertinents o acceptables. L'única pregunta que té sentit, és la que es formula a propòsit de l'empresa responsable. De fet, a més, ni tan sols és una pregunta. L'empresa només pot ser-ho si és responsable. Ara bé, la qüestió és: responsable davant de qui?, responsable de què? I també: com es concreta aquesta responsabilitat?, qui té dret a exigir-la? i com se’n rendeixen comptes? En el fons, el debat entre partidaris i adversaris de l'RSE no se centra a dilucidar si una empresa és responsable o no ho és, sinó a aclarir com entén aquesta responsabilitat i quin abast té. I el debat sorgeix, sobretot, per part dels que li veuen més abast i complexitat. Cosa que no respon a cap mania particular o condicionaments ideològics: en definitiva, si la pregunta per la responsabilitat és avui més complexa, ho és perquè també ho és la societat. En una societat complexa, l'empresa ja no només gestiona relacions amb els seus interlocutors, sinó que ha de construir-les, i generar confiança i legitimitat.
 
Pròpiament, no hi ha una responsabilitat social de l'empresa, sinó una dimensió social inherent a totes les seves responsabilitats. Com hi ha una dimensió econòmica en l'exercici de totes les seves responsabilitats. I cap adjectiu esgota totes les responsabilitats. La responsabilitat de l'empresa té múltiples esferes, que són el resultat, alhora, d'un repte i d'una demanda: quina és la contribució actual de l'empresa a la societat? Contribució que només pren cos en les relacions que estableix amb cadascun dels seus interlocutors. Avui en dia, la responsabilitat empresarial incorpora, potser, més dimensions que anys enrere. Això és el resultat tant de noves pressions i demandes socials com de la visió i la lucidesa de determinades empreses i directius. Perquè la pregunta per l'empresa responsable és la pregunta sobre tota la seva xarxa de relacions i sobre totes els aspectes de les relacions. En definitiva, la pregunta sobre l'empresa responsable és la pregunta sobre quina empresa i quina societat volem construir. O és que podem pensar l'empresa al marge de la societat? O és que podem pensar la societat sense l'empresa?
 
Aquesta perspectiva suposa, doncs, una visió més complexa de la responsabilitat empresarial. En els temps actuals, la conjugació de la responsabilitat de manera monotemàtica (maximitzar beneficis i complir amb la legalitat) deixa de ser un posicionament per passar a ser una nostàlgia. Perquè cada vegada més la responsabilitat de l'empresa es planteja en plural. Es tracta de les diverses dimensions de la seva responsabilitat, presents en l'ordit de cadascuna de les seves actuacions: econòmica, social, ambiental, legal, educativa, ètica... Assumir-les no és només una demanda creixent de diversos actors socials i dels ciutadans, que s'accentua per la naturalesa global de la xarxa de relacions en què les empreses se situen. Assumir-les és també una oportunitat per a aquelles empreses capaces d'actuar amb visió i disposades a construir relacions sobre la base de la confiança i el reconeixement. I aquí no es tracta que siguin alguna cosa més que empreses, sinó que siguin més plenament empreses.
 
Ara bé: si l'anterior és cert, convé afegir que l'empresa no ha de ser menys responsable que la resta d'actors socials, però tampoc més. Sovint parlar de responsabilitat és una projecció: la reclamem com una cosa molt necessari, però que afecta sempre als altres. Potser hauríem de parlar menys de responsabilitat social, i més de societat responsable. Perquè difícilment hi haurà una societat responsable sense ciutadans, associacions, ONG, partits, institucions i, per descomptat, empreses responsables. Una certa ètica de la responsabilitat hauria de formar part de la nostra cultura compartida, i això només és possible si ningú es considera aliè a la demanda i a l'autoexigència de responsabilitat en el seu propi àmbit d'actuació. La nostra societat requereix, davant la complexitat dels seus reptes, reconèixer que només podem exigir responsabilitats si aprenem a construir la coresponsabilitat. Això afecta totes les organitzacions, i no només a un grup d'elles. I és alhora una oportunitat de lideratge públic per a totes. També per a les empreses, per cert.
 
Per bé que, en els temps que corren, convé recordar que el primer requisit de la responsabilitat és la decència.

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment