Español (España)Català (Català)English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Cercar
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
set 3

Written by: Josep M. Lozano
03/09/2013 15:26 

Si hi ha alguna cosa que es repeteix en els informes i estudis sobre la RSE és presentar exemples de les anomenades bones pràctiques. Sempre queda bufó fer quadrets amb coloraines que resumeixin alguna experiència suposadament interessant. Hi ha estudis que fins i tot no són altra cosa que una acumulació d’aquesta mena de practiques més o menys relligades per una mica de discurs més o menys analític.

Res a dir, de tot plegat. Té molt de sentit. Per exemple, perquè transmet l’idea que la RSE és –només pot ser- una pràctica… bona, és clar. La RSE s’identifica per les seves practiques, no pels seus discursos. No cal dir que plantejar-ho així permet recollir informació que no sempre és fàcilment accessible, i a sobre la dissemina. D’aquesta manera, dóna idees, suggereix altres iniciatives i fins i tot mostra tendències. Cosa que és molt rellevant perquè sovint resulta estimulant saber que hi ha més gent que avança en la mateixa direcció, i que hom no està sol fent el que fa.

I, tanmateix, tinc una certa reserva a l’idea que per promoure la RSE convé posar el focus (només) en les bones practiques. Deixant de banda la no gens menyspreable qüestió que normalment s’expliquen bones practiques sense explicar per què són bones practiques o, pitjor encara, que normalment apareixen com a bones pràctiques les que els seus respectius protagonistes han decidit presentar com a pròpies bones practiques, en un cercle viciós digne de millor causa. Si, com deia, hi tinc una certa reserva és perquè poden transmetre justament això: que la RSE és un agregat de bones pràctiques. Que es tracta de "fer coses", i de vegades, de fer coses com se’n podrien fer d’altres.

I, en canvi, trobo curiós que aquesta mena d’estudis rares vegades vinculen la RSE a la gestió del canvi. I la pregunta central de la RSE no és quines coses més o menys novedoses es fan, sinó quin canvi s’impulsa, i cap a on. El focus de la RSE no són les bones practiques sinó el canvi. És clar que el canvi requereix bones pràctiques, però no sempre les bones pràctiques responen a processos de canvi. Resulta simptomàtic que el "fer coses" moltes vegades no vagi acompanyat de la valoració de l’impacte de les coses que es fan ni de l’explicitació del propòsit que les enmarca i els dóna sentit.

Perquè la RSE sovint no és només fer coses noves i/o fer les coses de manera diferent. És canviar la manera d’aproximar-nos a i de de comprendre el que fem. És sovint un canvi de mentalitat, de valors, preferències i prioritats. Per això convindria, a més de parlar de bones pràctiques, parlar de factors de canvi i de resistències al canvi, d’estils de direcció, d’objectius i d’incentius, d’impactes i d’indicadors. De visió i de compromisos. De canvi organitzatiu, en definitiva, en correspondència i en sintonia amb canvis socials. Per aquesta raó m’agradaria veure més estudis que abordin la RSE en clau de canvi i innovació i menys que es limitin a recollir bones pràctiques.

En el benentès que no es tracta de contraposar les dues aproximacions, però sí d’evitar que fer un llistat de bones pràctiques siguin una maniobra de distracció que complementi la immunitat al canvi.

Tags:
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment