Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
abr 27

Written by: Josep M. Lozano
27/04/2012 11:12 

Els plantejaments sobre el lideratge tenen característiques cada vegada més qualitatives. Em sembla molt bé. I en aquest context ha emergit una certa atenció a l'espiritualitat. En seminaris, programes de formació o processos de coaching cada vegada es fa més ús de mètodes, pràctiques i terminologies provinents de diverses tradicions espirituals (meditació, silenci, presència, consciència lúcida, distanciament, etc.).

He de confessar que quan sento o llegeixo determinada retòrica "espiritual" en el context de la formació de directius em ve sovint a la memòria la frase d'aquell diputat de la difunta UCD quan va dir "a terra, que vénen els nostres". No hi ha dubte que si aquesta retòrica és ben rebuda és perquè es detecta un problema greu i creixent, i s'identifica una necessitat. La vida empresarial i la funció directiva avui estan sotmeses a uns nivells de pressió, exigència i incertesa que resulten difícils de suportar i d'integrar. La complexitat de les relacions i les tecnologies és també creixent. L'obsolescència dels enfocaments tradicionals del management basats en el binomi jerarquia-control es posa de manifest dia rere dia, i gestionar equips no requereix només determinades habilitats, sinó arribar a una determinada manera de procedir, que sempre és el reflex d'una manera de ser . Els punts d'ancoratge vital són mòbils, perden solidesa, no són necessàriament compartits amb qui es comparteix l'activitat professional, i els discursos institucionalitzats (morals, ideològics o religiosos) difícilment poden exercir aquesta funció. Tot això desemboca en la necessitat que tenen les persones de suport i referències per no perdre’s a si mateixes i deteriorar les altres en l'exercici de les seves responsabilitats. Qui requereix suport és la persona, no el directiu... però per raons de treball, no merament personals. Recordem un informe d'Aspen Institute: "el directiu del futur haurà de conèixer el seu treball tan bé com a si mateix". Només el del futur?

En els àmbits organitzatius, doncs, es detecta el desig d'una major profunditat i un millor autoconeixement... com una cosa vinculada a i exigida per les necessitats actuals de la gestió. Per això cada vegada s'ofereix als professionals ajuda i acompanyament -sovint personalitzat, cara a cara- per al desenvolupament de processos personals de canvi, que inclouen la necessitat d'adquirir una major consciència del que cadascú busca a la vida i dels objectius que es proposa, i per això se'ls dóna suport i recursos i, si cal, també se'ls interpel·la personalment. En aquest procés de desenvolupament no es treballa només sobre comportaments i reaccions, sinó també, si cal, sobre assumpcions, patrons de conducta i compromisos que afecten el sentit de la pròpia vida. Però es tracta de donar suport per viure un procés amb més consciència i lucidesa, i no de portar a ningú a cap lloc preconcebut. El supòsit és, en el límit, una declaració de confiança en la persona i els seus propis recursos per tal que pugui assolir la plenitud i l'equilibri vital a la feina, perquè no quedi atrapat en les seves circumstàncies, assoleixi una major concentració i no quedi a la deriva en els vaivens de la vida professional... I per a això, entre altres recursos, molt sovint s'ofereixen instruments (instruments?) provinents de les tradicions espirituals: recessos, espais de silenci, ioga ... o directament pràctiques de meditació.

Així doncs, la porta d'entrada de "l'espiritualitat" en la vida empresarial, des del meu punt de vista, no ha estat tant una reflexió estratègica sobre l'empresa i el propòsit de l'empresa, ni una anàlisi sobre els canvis socials i axiològics ( ni de bon tros el resultat d'una aproximació específica des de les pròpies tradicions espirituals), sinó la necessitat de donar resposta a reptes pràctics que es generaven en el desenvolupament del lideratge.

Però si volem postular l'espiritualitat en les organitzacions, sobre quins paràmetres hauríem de treballar? Prenguem un exemple simple i prosaic (però, al capdavall, la gran majoria de les coses en les empreses són simples i prosaiques): en moltes ocasions es vincula "l'espiritualitat" a la reducció de la tensió i l'estrès (cosa, per cert , verificada empíricament). Ara bé: es tracta de suportar millor l'estrès sense modificar les condicions organitzatives que el fan possible?; es tracta de promoure un tipus de transformació personal en la confiança que, si es fa a fons i es generalitza, això comportarà canvis organitzatius respecte les condicions que generen estrès?; es tracta de fer a la gent més resistent per tal de poder augmentar la tensió?; es tracta de treballar amb persones claus de l'organització perquè qualsevol canvi en elles implica canvis organitzatius? O, en un altre registre, quan s'associa "l'espiritualitat" a la capacitat de dinamitzar processos de canvi en contextos de pluralisme axiològic i d’incertesa en la mesura que "l'espiritualitat" permet generar sentit, propòsit, unitat i profunditat al treball: què és el que es busca primàriament? (o què està al servei de què?).

En resum, aquí la qüestió de fons a debatre és que l'empresa (al mercat) es mou per la lògica de l'interès. No es redueix a la lògica de l'interès, però en general no actua al marge de la lògica de l'interès. Però, és clar, en moltes tradicions serioses s'ha insistit en plantejaments del tipus: "no pot donar-se un veritable camí espiritual sense aquesta acció desinteressada a favor de tota criatura". Postular "l'espiritualitat" en l'empresa és postular per a l'empresa "una acció desinteressada sense condicions"? De quin tipus de "espiritualitat" estem parlant?

Les dinàmiques empresarials no ho converteixen tot en or (què més voldrien!), però sí que ho converteixen tot en instrument o, si més no, tot té sempre un component de "mitjà per un fi". Però almenys, per respecte i serietat, convindria no incrementar les minutes i la facturació a força de manipular amb una pretensió instrumental un quelcom que sempre ha estat la invitació a fer un procés d'indagació personal que té valor per si mateix.

En el passat vàrem dedicar molt de temps a discutir si la religió era o no l'opi del poble. Ara tampoc és cosa de convertir acríticament l’"espiritualitat" en alcohol per a legionaris (empresarials).

Tags:

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment