Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
abr 18

Written by: Josep M. Lozano
18/04/2012 12:27 

Vivim en plena apologia de la innovació i el canvi. No és tan sols que siguin una cosa políticament correcta, sinó que formen part de l'horitzó més enllà del qual no es pot pensar res. Són termes que solen arrossegar una connotació positiva prèvia a qualsevol consideració crítica sobre el que s'està plantejant o sobre el que està passant en nom de la innovació i el canvi.

Això es fa evident a qualsevol que segueixi mínimament el debat actual sobre el paper de les humanitats en la formació de professionals i a la universitat, debat del qual forma part destacada el llibre d'AT Kronman Education’s End. Why Our Colleges and Universities Have Given Up on the Meaning of Life, el títol del qual planteja directament la qüestió de fons. Una qüestió que se situa més enllà de l’habitual sobre l’educació moral i del debat sobre el lloc de l'ètica en la formació universitària, i aborda directament la provocativa qüestió sobre el lloc de les humanitats en la formació de professionals i, per extensió, a les escoles de negocis.

Ja fa bastants anys que Schön va plantejar la necessitat de formar professionals reflexius. Avui això ens sembla una obvietat: formar merament tècnics reproductors del que ja existeix és formar per al passat, i no per al futur. Però Schön es va oblidar plantejar una cosa fonamental: sobre què han de reflexionar els professionals reflexius. Crec que se’n va oblidar perquè, com ens passa a tots tantes vegades, ho donava per descomptat: els professionals reflexius han de ser capaços de reflexionar sobre la seva pràctica professional. I crec, doncs, que es va oblidar que cal alguna cosa més. O, per evitar l'anacronisme de llegir Schön des dels nostres problemes d'actuals, avui ens cal alguna cosa més. Al meu entendre, quan nosaltres diem que necessitem formar professionals reflexius, hem de tenir en compte tres dimensions: la capacitat de reflexionar sobre la seva pràctica professional, la capacitat de reflexionar sobre ells mateixos en el context de la seva pràctica professional, i la capacitat de reflexionar sobre la seva pràctica professional en el context de la seva societat. I això significa una visió àmplia de la reflexió, que inclou què es pensa, sobre què es pensa, com es pensa i des d'on es pensa. En aquest punt convé no oblidar Pascal: esforcem-nos a pensar bé, aquest és el principi de la moral.

I en aquest procés és clau incorporar les humanitats a la formació de professionals i directius. No com a complement o decoració, sinó com un camí d'accés privilegiat a la comprensió del seu lloc en el món. Per això deia al principi que la bavosa submissió a la innovació i el canvi com a valors absoluts arrossega en moltes persones la mentalitat que no hi ha res rellevant que es pugui aprendre o considerar de les grans produccions canòniques de la humanitat (si és que la idea de cànon té avui alguna credibilitat, cosa que dubto). En qualsevol cas, quan parlo d'integrar les humanitats en la formació de professionals i directius, no estic pensant en els habituals enfocaments academicistes que s'orienten a obtenir més informació i a fomentar que alguns especialistes es converteixin encara més en paons. Per contra, em refereixo a fomentar una indagació personal i una conversa sostinguda en el temps mitjançant la confrontació directa i contextualitzada amb creacions canòniques (amb perdó de la paraula) de la humanitat (en tots els sentits de la paraula). Després de l'apoteosi barroca de tot tipus de know-how, hauríem de donar alguna oportunitat al know-what, al know-who i, sobretot, al know-why.

Perquè es tracta precisament de no oblidar que, atès que els professionals i directius són persones (fins que no es demostri el contrari), no podem parlar honestament d'educació si acceptem com assumpció prèvia l'esquizofrènia o la fragmentació. De vegades el que anomenem educació s'assembla a algú que anés a muscular-se al gimnàs però només desenvolupés un dels seus braços, i exhibís un d'ells digne de Rafa Nadal i un altre propi d'un nyicris. Doncs el mateix passa quan donem per bo, per descomptat i per plausible un analfabetisme vital que permet que tanta gent consideri com una cosa irremeiable o fins i tot de bon veure simultaniejar una gairebé nul·la confrontació amb la seva condició humana i una sosfisticada confrontació amb la seva especialitat tècnica.

Insisteixo que ponderar el lloc de les humanitats en la formació de professionals i directius és una cosa molt diferent d'exportar a la formació de professionals i directius els enfocaments propis de la formació d'especialistes en humanitats. Però, en qualsevol cas, requereix tenir clar un parell de assumpcions fonamentals: que més enllà de les nostres vida fragmentades té valor la indagació sobre el propòsit de les nostres vides, i que el propòsit de les nostres vides no es redueix al propòsit d'una part o àmbit de les nostres vides.

Per això prefereixo acabar fent meves les paraules de Kronamnn:

A college or university is not just a place for the transmission of knowledge but a fòrum for the exploration of life’s mystery and meaning through the careful but critical reading of the great works of literary and philosophical imagination that we have inherited from the past.

Doncs això.

Tags:

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment