Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
març 2

Written by: Josep M. Lozano
02/03/2012 11:16 

[FocNou em va demanar una col·laboració per a una secció que aplegava diverses respostes a la pregunta: Què hem de canviar per sortir de la crisi? Aquesta fou la meva resposta].

Hem arribat a un punt en el que em temo que la pregunta ja no és què hem de canviar sinó qui hem de canviar. I la resposta és: nosaltres. Ara, com ha de ser aquest canvi? Com que mai no m’agradat donar consells ni dir-li a la gent què ha de fer, em permetreu que, simplement, glossi quatre afirmacions alienes.

Pocs homes desitgen la llibertat; la majoria només volen un amo més just (Sal·lusti). Aquí rau probablement un dels nostres problemes: el que busquem davant les incerteses que vivim és un amo millor. Amb el nom que tíngui: un líder, una teoria, un mestre religiós, una creença, una causa, una organització, un boc emissari… el que sigui, però que ens alliberi de la incertesa i ens doni seguretat i direccionalitat, encara que només serveixi per saber qui en té la culpa, de tot plegat. No fos cas que perdéssim confort i aixopluc vitals. I quan ha estat confortable, la llibertat?

Molta gent es planteja canviar el món, però poca gent es planteja canviar ella mateixa (Tolstoi). Feia temps que no sentiem arreu aquesta intensa necessitat de canvi. Ara, resulta fantàstic constatar que quan avui hom parla de canvi sempre parla dels canvis que han de fer… els altres. Quan sentiu algú que parla que cal gestionar o impulsar canvis, cames ajudeu-me!... perquè l’interfecte prentendrà adaptar o forçar tots els canvis d’acord amb els seus criteris, objectius i necessitats… incanviables, no cal dir-ho. No vull dir que no calgui canviar el món, és clar. Però sí que el test per a tots els qui són canviadors de mena és aquest: no podem aspirar a canviar el món si no canviem nosaltres mateixos; no canviarem nosaltres mateixos sinó aspirem a canviar el món.

Sigues el canvi que vols veure en el món (Gandhi… diuen). És a dir, un recordatori a Tolstoi: no tan sols cal plantejar-s’ho, sinó ser-ho. Difícilment ho serem si no ens ho plantegem, és clar. Però plantejar-se eternament les coses és entrar definitivament en el regnat dels bufanúvols. No t’esperis: comença. Quantes vegades, si manifestéssim les nostres crítiques al món mundial i a com va de malament tot i a la incomensurable crisi de valors que patim mirant-nos al mirall en lloc de mirar els altres no arribariem a la conclusió que diferència entre el món que qüestionem i nosaltres és simplement d’escala?

Un problema no pot ser resolt en el mateix nivell de consciència en què va ser creat (Einstein). Cosa que sovint oblidem, encara que ho constatem cada dia. És més: el que d’habitud no estem disposats a emprendre és qualsevol camí que ens meni a un canvi de consciència. I és clar, sense un canvi de consciència la majoria de les dinàmiques problema-solució esdevenen bucles, cercles viciosos en els quals ens eternitzem: estem encerclats per "solucions" que no són més que analgèsics fins que els problemes reprenen. Estem tan obsessionats en no empitjorar que ja no ens queden energies per millorar. Avui, la servitud voluntària ja no remet a un amo al qual ens sotmetem de bon grat, sinó a un nivell de consciència amb el qual ens hem identificat. I potser el que ha succeit no és que ens hem passat de frenada, sinó que ens hem equivocat de direcció.

Qui ha de canviar? Nosaltres. Vers una major llibertat, vers una millor identificació dels canvis que ens calen, vers una menor resistència als canvis que ens calen, vers un nou nivell de consciència, vers…

Tags:

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment