Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
feb 22

Written by: Josep M. Lozano
22/02/2012 16:43 

Encara que no n’estic molt segur, fa temps que li dono voltes a un interrogant que pren la forma d’una paradoxa, un xic provocativa. L’RSE només avançarà de debó si no té massa èxit. O, si es vol dir d’una altra manera, si no es generalitza. He arribat a aquesta aparent contradicció després d’haver escoltat molta gent parlant amb confiança i amb franquesa de com s’ho planteja en el seu context empresarial.

Ja he dit altres vegades que l’RSE es mou en tres registres: l’agenda, el propòsit (i l’estratègia) i el projecte compartit. L’agenda inclou tota la diversitat de temàtiques que s’inclouen sota l’etiqueta RSE, el llistat de les quals és impossible de cobrir exhaustivament: memòries, cadena de proveïdos, codis, voluntariat corporatiu, conciliació, acció social, i tots els etc. que calguin. El propòsit (i l’estratègia) es refereixen al procés pel qual l’RSE s’integra en l’estratègia corporativa i contribueix a reformular la raó de ser de l’empresa, la seva contribució i la manera com es replanteja la seva la seva manera de pensar i de fer. El projecte compartit tracta de com l’empresa se situa en un context més ample i concep la seva activitat també com la seva manera de contribuir, des de les seves iniciatives empresarials, a donar resposta als reptes de la societat on actúa.

En la meva opinió no hi hauria d’haver dificultats en que els diversos (o alguns) temes de l’agenda es desenvolupessin cada cop més en totes les seves dimensions (des del mateix plantejament fins la rendició de comptes de cadascun d’ells). Però això té sempre una dimensió parcial: es tracta d’activitats que comencen i acaben en elles mateixes. Ep! i que són molt importants: compte amb menystenir-les. En aquest punt no dubto que hi haurà avenços, ni que sigui pel simple fet que molts dels seus responsables en les empreses són gent competent i compromesa. I, per això mateix, és de suposar que les bones pràctiques aniran en augment. Aquí no es dona la paradoxa a la que em refereixo

La paradoxa de l’RSE la situo en l’àmbit del propòsit i l’estratègia. Tots els debats més o menys depressius sobre si l’RSE avança o no, i sobre si es pren seriosament, se situen en aquest punt. Fins a quin punt l’RSE (o la sostenibilitat) és un enfocament assumit per l’empresa, configura la seva estratègia, és un factor de canvi i innovació, és dissemina transversalment, està clarament i creïblement interioritzat a l’alta direcció, dinamitza un procés de transformació a mig i llarg termini… Els comentaris més habituals quan es tracta aquesta qüestió sovint són entre escèptics i depressius: no s’avança, hi ha molt poques empreses així, moltes no s’ho prenen seriosament… Doncs bé, la meva percepció en aquests moments és justament que l’RSE com a tal només avançarà de debó si no té massa èxit. Què vull dir amb això? Que a dia d’avui pretendre o esperar (o voler impulsar) un gran moviment cap a l’RSE que sigui seriós i creïble és una pretensió que s’esgota en ella mateixa. Perquè ara com ara les empreses només podran assumir un compromís global, integrat i transformador amb l’RSE i la sostenibilitat si això les permet diferenciar-se. En les condicions actuals només tindrem empreses excel·lents en clau d’RSE i sostenibilitat si no n’hi ha moltes que s’ho proposin, perquè per a fer el mateix que fa tothom o per a que et confonguin amb qualsevol iniciativa cosmètica o parcial, no val la pena fer l’esforç. Considero que en aquests moments el desenvolupament de l’RSE viu bloquejat per la tensió entre excel·lència i generalització. I la credibilitat que es pot esperar i l’exigència que es pot demanar és molt diferent si ens situem en un punt o altre de l’esmentada tensió. Ara com ara, considero que les dues opcions no són possibles simultàniament. El potencial de l’RSE i la sostenibilitat només el podrem apreciar si hi ha empreses que aposten de manera integral, íntegra i integrada per elles. I això avui només serà possible si per a elles pot ser un factor d’identitat diferenciadora, i no una variable on només hi ha diferències de grau amb tota la resta d’empreses. Els casos d’èxit, per tant, s’haurien d’abordar també en aquesta clau

Cosa que és molt diferent, insisteixo, quan es tracta d’un qualsevol tema de l’agenda, que remeten a capacitats i projectes concrets dels quals cada empresa pot valorar la seva conveniència i que tenen autonomia i validesa per si mateixos.

I deixo per un altre moment el que fa referència al desenvolupament de l’RSE per la via del projecte compartit perquè aquest no pot estar ni liderat ni impulsat ni protagonitzat per empreses individuals (que és de qui he parlat aquí) sinó per xarxes, institucions o partenariats public-privats. I si en parlo ara em quedaré sense temes…

Tags:

1 comment(s) so far...

Re: La paradoxa de l’RSE: no avançarà si la volem generalitzar

Interessant la reflexió.

I sens dubte n'esperarem la continuació pel que es refereix a les iniciatives de caire més compartit.

Tinc la intuïció que aquest tipus d'iniciatives s'hauran d'anar convertint en el proper esglaó, entre altres raons, per una necessària economia d'esforços que encara es farà més necessària quan la RSE no es valori tant com a un factor diferenciador de la identitat individual.

By Jordi Morrós Ribera on   27/02/2012 08:37

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment