Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
feb 6

Written by: Josep M. Lozano
06/02/2012 07:30 

El 25 de gener de 2005, un despreniment a les obres del túnel de la línia 5 del metro del Carmel va provocar el seu enfonsament i el desallotjament forçós dels habitatges de 1.276 veïns del barri que, després de perdre-ho tot, van haver de suportar una situació d'absoluta provisionalitat vivint en hotels, cases de familiars i pisos pont durant gairebé dos anys.

L'11 de març de 2011, un terratrèmol de 9,0 graus de magnitud va sacsejar el nord-est del Japó i va causar un tsunami que va colpejar la costa del país en menys de mitja hora. Les onades de gairebé 40 metres (uns 16 pisos) van inundar una àrea de més de 500 quilòmetres quadrats, provocant la mort a 20.000 persones, arruïnant la vida i el suport a moltes altres milers i destruint més de 100.000 edificis.

El passat 13 de gener de 2012 el creuer Costa Concordia va encallar davant l'illa italiana de Giglio, i va obrir en el seu casc nombroses vies d'aigua de grans dimensions, el que el va portar a quedar fortament escorat en aigües costeres amb les greus conseqüències fins avui de 15 morts, 29 desapareguts i 4.200 evacuats.

Són tres casos coneguts que poden ser catalogats de catàstrofes. Els tres coincideixen en la dificultat de gestionar una crisi imprevista. En els tres, el bon exercici del lideratge per part dels responsables pot ser considerat com un factor clau per a la millora de la situació i de les vides humanes.

Esmentem aquests exemples després d'haver llegit l'últim informe del Fòrum Econòmic Mundial, Global Risks 2012, que descriu de manera gràfica el conjunt de riscos mundials als quals haurem de fer front i de com els països i les organitzacions poden donar-los resposta d'una manera més eficaç. En el tipus de solucions suggerides és on intervé el lideratge. No qualsevol tipus, sinó un d’especialment vàlid per a situacions de crisi, riscos i amenaces. Els sona la situació?

El desastre del Japó va afectar un gran nombre d'empreses de la zona i molt poques van aconseguir sobreviure. No obstant això, la cadena empresarial Lawson al quart dia del tsunami va arribar ja al 80% de la seva capacitat, mantenint la majoria dels seus serveis i subministraments i minimitzant les seves pèrdues financeres. Com ho va fer? Aprenent de la crisi anterior (1995) i estructurant una xarxa de gestió basada en un model de lideratge adaptatiu. El secret de l'èxit ja no depèn de preveure el futur sinó de crear una organització que prosperarà en un futur que no pot ser previst. En lloc de crear equips de professionals altament capacitats i gestors especialitzats en risc, Lawson va crear una xarxa d'empleats que tenien accés en temps real als mecanismes de coordinació i disposaven d'autoritat per prendre decisions. D'aquesta manera, va distribuir bona part del lideratge entre tota la companyia i va aconseguir una major eficàcia en la resposta a l'emergència. Va dissenyar una empresa amb un mínim poder central i amb trets radicalment diferents. En lloc d'un model jeràrquic en van crear un en xarxa; enfront del lideratge centralitzat i amb regles rígides van optar per un lideratge distribuït basat en criteris simples i flexibles; van evitar una gran interdependència entre les parts de l'organització i van dispersar la força laboral. Van apostar per directius de perfil generalista i amb capacitació creuada en lloc de triar especialistes. J. Raelin denomina leaderful organizations a aquelles que promouen lideratges i no simplement líders.

Aquesta descentralització organitzativa ha estat comparada amb una estrella de mar --capaç de regenerar membres amputats- perquè té més capacitat per ser resistent i competitiva en un món complex i incert. Sense menysprear el paper de la coordinació central (que pot oferir una visió general de la informació i canalitzar les iniciatives) i del tipus de repte contextual a què hem de donar resposta (l'enfonsament d'un túnel, un tsunami, un naufragi) en el model d'organització estrella els líders han de veure com una de les seves principals responsabilitats el foment d'una capacitat de distribució del lideratge en tots els nivells de la seva organització. Per això, entre altres moltes coses, els nivells de transparència en l'ús de la informació són crucials. La Tokyo Electric Power Company (TEPCO) de Fukushima va escatimar la informació interna i externa sobre el que realment estava passant, el capità del Costa Concordia va fer exactament el mateix. Per autoprotecció i deixadesa, i tement arriscar-se a incitar al pànic o un èxode caòtic de la gent van provocar el contrari: suspicàcies, recels i desconfiança. Si hi hagués hagut una conformitat excessiva per part dels afectats el desastre hagués estat encara més gran. Tots dos van perdre la finestra d'oportunitat de conduir bé la crisi, controlar l'espai informatiu i de retruc salvar la seva reputació.

Davant d'una crisi, el millor per a la confiança en la integritat dels líders ja no depèn de romandre en silenci sinó d’aclarir de manera ràpida i honesta el que es coneix i el que no, evitant buscar culpables i analitzant el que s'ha de fer per reduir el dany i posar fi a la situació. El lideratge adaptatiu fomenta un canvi d'actitud en els equips. De no voler veure, parlar i sentir sobre els problemes a fomentar el veure bé, parlar sovint i escoltar amb atenció. I sobretot aposta per la flexibilitat i la resistència de les estructures de resposta, el valor de la cooperació i la distribució de la responsabilitat.

[Article publicat amb Àngel Castiñeira a La Vanguardia el 03.02.12]

Tags:

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment