Español (España) Català (Català) English (United States)
  Search
Subscriu-te al bloc

Subscriu-te al bloc  Persona, Empresa i Societat i rebràs les novetats al teu lector RSS o a la teva bústia de correu electrònic

Subscriu-te per RSS
Subscriu-te per email
News
Minimize
New: Handbook of Business Ethics
 Chapter  6: Organizational Ethics
  More info...

Select blog
Minimize
Cercar
Minimize
Per data
Minimize
Friends
Minimize

Josep M. Lozano

josepm.lozano@esade.edu
Tel: +34 932 806 162
Ext. 2270

Fax: +34 932 048 105
Av.Pedralbes, 60-62
E-08034 Barcelona


Twitter - Josep M. Lozano

 

Persona, Empresa i Societat
El bloc de Josep M. Lozano  
   
oct 10

Written by: Josep M. Lozano
10/10/2011 09:24 

 

El llibre de David Remnick, El puente. Vida y ascenso de Barack Obama (2010) descriu la biografia del president nord-americà i aporta pistes de la seva personalitat, de les fonts que el van inspirar i de les claus del seu lideratge fins a l’arribada a la Casa Blanca. Remnick narra com és percebut Obama per amics i adversaris i com va definint la seva pròpia identitat problematitzada pel fet de ser fill d’un matrimoni mixt. Voldríem presentar a partir d’aquest estudi algunes claus del seu lideratge.

En la seva etapa adulta tindrà tres grans escoles de lideratge: Chicago, Harvard i les comunitats de base. Chicago li donarà una comunitat, una església, una esposa, una feina, un propòsit vital i una vocació política orientada finalment a la consecució del poder. A Harvard obtindrà importants mèrits en el món del dret, un compromís intel·lectual liberal i una base cultural que marcarà inicialment en ell un estil elitista en la manera de parlar i actuar. Per últim, Obama madura en el compromís cívic com a organitzador comunitari a través del treball diari en els soterranis de les esglésies, els gimnasos dels instituts i les sales d’espera de les burocràcies. Serà en l’acció comunitària on rebrà una educació política i sentimental basada en preguntar i escoltar. Era un orador fatal: estentori, massa seriós i acadèmic, tibat, grandiloqüent, amb aires de suficiència i superioritat, i a voltes sec i arrogant. El canvi vindrà després de centenars de discursos en els púlpits de les esglésies. Serà aquí on trobarà el sentit de la cadència, la diferència d’entonacions, el llenguatge corporal, la desimboltura, l‘oportunitat de la cita bíblica i l’ús del vincle emocional, de la narrativa i de la biografia. Tot i això, fins i tot en l’etapa política, mai no improvisarà. En la cèlebre convenció demòcrata del 2004 assaja el seu discurs més de quinze vegades amb el teleprompter, poleix els errors, prova noves tècniques, treballa els èmfasis, les pauses davant les frases efectives, el ritme i el timbre.

Destaquem cinc trets de la seva personalitat que l’ajuden en la seva funció de líder.

1. És accessible a la gent. Té intel·ligència inspiradora i el do de poder-se comunicar amb tothom, de ser bon narrador i de guanyar-se les persones. Encomana esperança a la comunitat i proporciona estructura organitzativa per impulsar el canvi. És un seductor disfressat d’informalitat.

2. Domina la mitja distància. És un observador reservat, capaç d’esbrinar el que vol la gent, sociable però distant, sense involucrar-se del tot, amb un aire cultivat de misteri, reticent a revelar informació sobre ell mateix, el seu passat i les seves emocions.

3. Fa de mitjancer. Assimila i sintetitza els arguments dels altres fent que l’oponent se senti comprés. És conciliador, negociador, persuasiu, integrador cercant sempre el consens sense imposar el seu punt de vista. Fa d’intèrpret, té talent diplomàtic, sap acollir i escoltar, sap construir una xarxa de relacions i formar aliances, es fa sentir sense ostentació, sap guanyar-se la gent amb la que està en desacord, aprecia la complexitat sense ser relativista, és ferm però educat. Un punt clau al seu favor és que domina les dues cultures (americana i estrangera, blanca i negra, la de l’elit i la popular) i sap canviar de to i llenguatge activant i desactivant els senyals lingüístics que realment funcionen en cada situació.

4. Es pragmàtic i gens ideològic. Ambiciós i hàbil, de vegades altiu, arrogant i cregut, amb un ego notable i manca de modèstia, enèrgic, analític, no emocional, perfeccionista, amb determinació, segur de les seves capacitats i objectius, home de món, de ment oberta i flexible, sap en tot moment on es troba el lloc adient. És previsor, calculador, planificador, adaptatiu, camaleònic.

5. És molt equilibrat i té una calma excepcional. És amable, centrat, allunyat del radicalisme, prudent, pacient, tolerant, cautelós, compromès però sense visceralitat, equànime en l’anàlisi dels fets. Pot ser contemplatiu, reflexiu, deliberador i treballa l’autoconeixement. Sap distanciar-se dels problemes. Soluciona les coses passejant i pensant. Té sensibilitat, és summament honest, conscienciós i molt disciplinat i auster en la seva forma de viure.

El llibre conté algunes frases memorables del mateix Obama. "Hi va haver una època, diu, en què moltes coses que duia dins meu (qüestions d’identitat i propòsit...) començaren a convergir... Hi hagué un moment en què els meus propòsits cobraren una serietat que abans no tenien". Va arribar un moment, diu Remnick, en què Obama "ja no s’esforçava per ser algú que no era". Justament això és l’autenticitat. "El meu instint em diu que els que estan preparats (per ser presidents) són persones que ocupen el càrrec comprenent la serietat del seu treball, i són capaços de combinar visió i judici". "Si no tens prou consciència de tu mateix per a veure l’element de megalomania implícit al pensar que hauries de ser president, probablement no hauries de ser president. Hi ha una lleugera bogeria en pensar que hauries de ser el líder del món lliure". Són frases que ens ajuden a comprendre millor quatre factors clau presents en tots els lideratges: el desvetllament del propòsit, l’assoliment de l’autenticitat, la definició d’una visió i el difícil intent de control de l’ego.

Aquest va ser l’Obama que va arribar a la Casa Blanca. Quin Obama es presentarà a la reelecció?

[Article publicat conjuntament amb Àngel Castiñeira a La Vanguardia el 02.09]

Tags:

1 comment(s) so far...

Re: Obama, líder


Te gustará

www.yorokobu.es/bcorp/

www.heroesocial.es/

Gracias por tus reflexiones.

By María Borrás on   13/10/2011 22:05

Your name:
Your email:
(Optional) Email used only to show Gravatar.
Your website:
Title:
Comment:
Add Comment   Cancel 
  | Copyright 2008 by Josep M. Lozano Web design by Magik@ment