Com cada mes d’agost, aquest bloc tanca la paradeta. No són temps fàcils: el present és curull d’inquietuds i, en alguns casos, de patiment. I el futur immediat s’albira ple d’interrogants. Ja ens va avisar Shakespeare: "és el flagell dels temps, que els folls guiïn els cecs". Probablement, a tots se’ns exigirà –siguem on siguem- estar a l’alçada dels temps a venir i dels seus reptes, i servar amb dignitat una mínima qualitat humana. Aquest àmbit de relativa aturada que és, en les meves latituds, l’agost pot ser una bona oportunitat per connectar a fons amb tot el que pot sostenir la nostra endurança i el nostre compromís. Aquí ens retrobarem. Gràcies a totes les persones que s’han apropat a aquest racó virtual en algun moment, i especialment a les 684 que hi estan subscrites per diversos canals; y también als diversos webs que, per la seva banda, el reprodueixen.

Per acomiadar-me, atès que l’estiu ens ofereix múltiples oportunitats d’assaborir la nit, us deixo amb les paraules que Màrius Torres ens adreçà en el seu nom, infinitament per sobre de qualsevol cosa que pogués dir jo... Bon estiu, i fins setembre.

PARAULES DE LA NIT

Home, sigues prudent. Amb la teva mesura,
ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'Univers.
Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç,
limita't a la llei de la teva natura.

Alça, si et plau, els ulls en la tenebra, vers
els estels que clivellen la meva carn obscura.
Compara't al seu brill, i pensa, criatura,
què val una ideal, una llàgrima, un vers.

Mes no et torbi l'esclat de la meva grandesa.
Cada flor té un perfum, i cada ànima pesa
en el fons del meu cor on l'etern és present.

Que la meva amplitud et doni confiança
en el braç que ens sosté, en la roda que avança
i en el Sol que veuries si jo fos transparent.