Portem ja uns quants anys parlant d’RSE. Potser parlant-ne massa, però. Ara: atès el punt de partida, parlar, debatre i dialogar era sens dubte necessari. Però hem arribat a un punt en el que ja no hi ha gaire més a afegir. O, més ben dit, hem arribat a un punt en el que el que cal afegir ja no són més paraules, sinó pràctiques i línies d'actuació.

Per això em sembla molt important l'aparició de la Guía de responsabilidad social empresarial para el sector de tecnología sanitaria que acaba de publicar Fenin. Aquesta guia de Fenin és un pas molt rellevant i significatiu en aquesta nova etapa. I parlo conscientment de nova etapa. Considero que ja hem de donar per clausurada l'etapa dels enfocaments generalistes sobre l’RSE, en la qual sempre es repeteixen els mateixos discursos, els mateixos ponents i els mateixos casos pràctics. A partir d'ara, l’RSE no avançarà si no es planteja en clau sectorial i de manera adequada a cada sector. Perquè l'objecte de l’RSE no és una idea, sinó la pràctica empresarial. I la pràctica empresarial ve configurada pel sector en el que opera. És necessari, doncs, que els sectors empresarials es plantegin quines són les expectatives que la societat té envers la seva activitat i quina és la seva contribució a la societat. Cosa que no es pot donar per feta, ans al contrari: requereix sintonitzar amb la societat, percebre les seves demandes i desenvolupar la capacitat de reflexionar sobre la pròpia pràctica, per tal de no ser simplement reactius, i ser capaços d'indagar en cada moment quina és la contribució més positiva que es pot dur a terme. I, per tant, estar disposat, com a sector, al canvi i la innovació. Aquesta guia de Fenin s'inscriu clarament en aquesta nova etapa. I fins a cert punt representa un pas endavant que pocs sectors s'han animat a fer. Perquè qui dóna aquest pas és una organització empresarial, per tal de dirigir-se a tots els seus associats, i a partir de la realitat i les experiències dels seus associats. És doncs molt important que la línia d'actuació que Fenin consolida amb aquesta guia arribi a bon port, no tan sol per a benefici de Fenin (cosa que sembla òbvia) sinó també en la mesura que pot ser una referència per a d’altres sectors. Necessitem que siguin les pròpies organitzacions empresarials les que protagonitzin també el desenvolupament de l’RSE i s’hi involucrin, i no sols que només es facin ressó de les reticències envers l’RSE.

Però els sectors no avancen sinó avancen les empreses del sector. Aquesta obvietat no sempre resulta tan evident com es podria suposar. Aquesta és una guia per donar suport a les empreses i facilitar el seu compromís amb l’RSE. Però un compromís que no és merament voluntarista. No ens confonguem: sense voluntat i sense compromís amb determinats valors l’RSE no avança. Però mai no avançarà a base d'exhortacions, discursos i sermons. Per això aquesta guia facilita una aproximació a l’RSE en una clau que mai no hauria de ser absent: l’RSE com a oportunitat. Com a oportunitat de qualitat, d'innovació, d'excel·lència empresarial. Parlar d’RSE és -hauria de ser- parlar d'excel·lència empresarial. Dit amb altres paraules: si no parlem de gestió (i de bona, millor, gestió), no parlem d’RSE. Per això també aquesta guia va explorant els àmbits en els quals, en clau d’RSE, és possible identificar oportunitats i potencialitats.

I si parlem d'oportunitats i potencialitats, no podem oblidar mai un component essencial: aprenentatge. L’RSE és abans que res un espai per a l'aprenentatge, i per a l'aprenentatge compartit. L’RSE no és un estat fix, sinó un itinerari; un itinerari que no és monocord sinó plural: hi pot haver tants itineraris com empreses i cultures empresarials. Perquè l'important en RSE no és per on es comença, sinó cap a on s'avança. Cosa que requereix desenvolupar la capacitat d'aprendre els uns dels altres a partir de bones pràctiques: d'aquí la importància que una guia com aquesta reculli pràctiques que no han de ser objecte de còpia, sinó font d'inspiració i estímul.

Crec que Fenin està en condicions de ser un referent en aquest procés. Però és clar que ho sigui no depèn d'una guia. Aquesta guia pot ser una condició necessària i un punt de suport excel·lent. Però en darrer terme, depèn de les empreses, del seu compromís i de la seva voluntat.